crit (Diccionari)

crit
1. m. So penetrant llançat per una persona o un animal. Fer un crit. Llançar un crit. Crits d'alegria, de ràbia, d'emoció.
2. a. m. Paraules pronunciables en veu molt alta. Un crit de victòria. Al crit de 'Visca la República!'.
b. a crits Cridant.
c. amunt i crits! Expressió d'encoratjament.
d. crit d'alerta Crit d'alerta, per a induir algú a prestar la seua atenció.
e. crits de carrer Crits que fan els venedors ambulants anunciant les mercaderies, el seu treball.
f. demanar a crits Demanar una cosa amb una gran insistència.
g. fer crits Cridar, escridassar. Va angoixada per la faena i fa crits a tot el món.
h. fer un crit (a algú) Cridar-lo.
i. posar el crit al cel Exclamar-se.
3. m. Veu pròpia de cada animal. El crit del cavall és anomenat 'ahinada'.
4. crit de guerra HERÀLD. Sentència molt concisa, sovint el sol nom d'una família, que servia per a reunir els combatents davall de la seua bandera i en el camp de batalla.
5. fer crit Tindre fama.

crit (Traducció Valencià-Castellà)

crit m. 1. chillido -ona ( m. i f. ), grito, ay.
2. a crits a gritos, a voces.
3. amunt i crits! ¡vamos!, ¡venga!
4. crit d'alerta voz de alarma.
5. crit de guerra grito (o voz ) de guerra.
6. crits de carrer
7. demanar a crits pedir a gritos.
8. fer crit tener fama.
9. fer crits
10. fer un crit dar una voz.
11. posar el crit al cel poner el grito en el cielo.

Et pot interessar