crida
1.
a.
f.
Acció de cridar algú.
Acudir a la primera crida.
b.
f.
[
fig.
]
Crida a la solidaritat.
2.
a.
f. HIST./DRET
Manifestació en veu alta, per part d'un nunci, un cridador o un altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d'interés general per als habitants d'una població o territori.
b.
f. HIST./DRET
Document emanat d'una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ser proclamat en veu alta.
c.
f.
(o
m.
)
HIST./DRET
Persona que té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta.
3.
f. GRÀF.
Senyal que es posa en un escrit, un llibre, etc., per a remetre el lector a una nota o a un advertiment posats al peu de la plana o en una altra banda.