cosa (Diccionari)

cosa
1. a. f. Tot allò que existix o és concebut d'existir com una entitat separada, siga material o espiritual, concreta o abstracta. Totes les coses animades moren. És la cosa més bella del món. Ella és una cosa especial.
b. alguna cosa Indica una realitat amb una gran indeterminació. No has sentit alguna cosa?
c. altra (o una altra ) cosa Molt diferent. Això sí que és una altra cosa. La joventut d'ara és una altra cosa.
d. cosa per cosa (o de cosa en cosa ) Detalladament, una cosa després de l'altra i sense deixar-ne cap. Torna a revisar-ho tot cosa per cosa.
e. no ser (algú) cosa bona Ser molt roín.
f. paréixer una altra cosa Tindre, algú, una figura grotesca o repulsiva.
g. per cosa en el món (o del segle ) Per res del món, de cap manera.
h. prendre una cosa per altra Equivocar-se, confondre.
i. ser tots una cosa (o ser tots una sola cosa, o ser tota una cosa ) Estar molt units.
j. totes les coses (o totes coses, o tota cosa ) Tot. Totes les coses tenen la seua fi.
2. f. Allò que és real, concret, essencial, per oposició a ideal, abstracte, aparent. El nom no fa la cosa. Fixar-se en les coses i no en les aparences. Les coses i els conceptes.
3. f. Allò que és inanimat, per oposició a vivent. Els sers i les coses.
4. a. f. Allò que es fa, es diu, es pensa, es percep, se sap, es coneix. No li agrada fer més d'una cosa alhora. Va dir coses molt bones d'ell. Això són coses que tots sabem. Hem vist coses més bones!
b. f. Qualitat, dita, acció, etc., que es consideren peculiars d'una persona o d'una classe de persones, especialment si fan estrany. La cosa millor que té és la seua generositat. Cada u té les seues coses. Ix amb unes coses! Això són coses de xiquets.
c. com qui no vol la cosa Fingint falta d'interés. Ho ha deixat anar com qui no vol la cosa.
d. com una mala cosa Molt, terriblement. Treballa com una mala cosa.
e. dir quatre coses ben dites Cantar a algú les veritats.
f. no dir una cosa per l'altra Dir la veritat.
g. no fer cosa bona Obrar sempre malament.
h. posar les coses al seu lloc Puntualitzar.
i. una cosa de no dir Molt, ultra mesura. M'agrada una cosa de no dir.
j. una cosa per demés Excessivament.
5. a. f. Esdeveniment, circumstància, incidència, situació. Ha passat una cosa fantàstica. Prendre les coses com vénen. Són coses de la vida. Les coses van malament.
b. la cosa és que El fet és que. Bé; la cosa és que no he acabat la faena a temps.
c. la primera cosa que Allò primer que. Només entrar a casa, la primera cosa que va fer va ser caure un bac.
d. no fóra cosa que No s'esdevinguera que. Va més no dir-li-ho, no fóra cosa que s'enfadara.
e. tindre coses Tindre estranyeses, genialitats.
6. a. f. Assumpte, qüestió. L'estat de les coses. Com van les coses? Això és cosa seua. En això està la cosa.
b. la cosa pública Els assumptes de govern de la comunitat política.
c. ser cosa de Convindre, ser oportú. És cosa que tu li digues com ho ha de fer.
7. f. DRET Objecte que té una realitat diferent de l'home i dels seus actes i que és susceptible de ser regulat jurídicament.
8. bona (o una bona ) cosa Una quantitat considerable d'alguna cosa. Hem menjat bona cosa d'arròs.
9. cosa de Aproximadament. Fa cosa d'un any el vaig vore. Falta cosa d'un quilòmetre.
10. cosa que La qual cosa. Va arribar l'últim a la meta, cosa que no ens va sorprendre gens.
11. en cosa de En un cert espai de temps. En cosa de quatre anys les coses han canviat molt.
12. fer (alguna cosa) tres coses Repugnar en extrem.
13. fer cosa Anguniejar. El fet de parlar en públic em fa cosa.
14. molta (o poca, etc.) cosa Una quantitat gran, xicoteta, etc., d'alguna cosa. Ja en queda poca cosa.
15. poca cosa Dit d'una cosa sense importància. No res, poca cosa.
16. poca cosa Dit d'una persona insignificant, dèbil de cos o d'esperit. És molt poca cosa.
17. si altra cosa no Si més no.

cosa (Traducció Valencià-Castellà)

cosa f. 1. cosa, aquel.
2. alguna cosa algo, algo.
3. altra (o una altra ) otra cosa.
4. bona (o una bona ) buen número de.
5. com qui no vol la cosa como quien no quiere la cosa.
6. com una mala cosa a más no poder.
7. cosa de cuestión de, cosa de, como cosa de.
8. cosa per cosa (o de cosa en cosa ) cosa por cosa, una cosa tras otra.
9. cosa que lo cual.
10. dir quatre coses ben dites decir cuatro cosas bien dichas.
11. en cosa de
12. fer (alguna cosa) tres coses revolver el estómago.
13. fer cosa
14. la cosa és que
15. la cosa pública la cosa pública.
16. la primera cosa que
17. molta (o poca, etc. ) cosa mucho (o poco ).
18. no dir una cosa per l'altra
19. no fer cosa bona no dar una, no dar (uno) pie con bola.
20. no fóra cosa que no vaya a ser que, no sea cosa que.
21. no ser (algú) cosa bona ser cosa mala.
22. paréixer una altra cosa
23. per cosa en el món (o del segle ) por nada del mundo.
24. poca cosa poca cosa.
25. posar les coses al seu lloc poner las cosas en su punto.
26. prendre una cosa per altra tomar una cosa por otra.
27. ser cosa de ser cosa de.
28. ser tots una cosa (o ser tots una sola cosa , o ser tota una cosa ) ser todo uno.
29. si altra cosa no por lo menos, al menos.
30. tindre coses tener cosas.
31. totes les coses (o totes coses , o tota cosa ) todas las cosas.
32. una cosa de no dir una barbaridad, cosa mala, una barbaridad, cosa mala.
33. una cosa per demés

cosa (Traducció Castellà-Valencià)

cosa f. 1. cosa.
2. a cosa hecha a colp segur, expressament, intencionadament.
3. cada cosa por su lado sense ordre ni concert.
4. como cosa de cosa de.
5. como quien hace otra cosa (o tal cosa no hace , o no quiere la cosa ) fer com aquell.
6. como quien no quiere la cosa com qui no vol la cosa, com qui no diu res (o com aquell qui no diu res ).
7. como si tal cosa com aquell que.
8. comoo quien hace otra cosa (o tal cosa no hace , o no quiere la cosa ) tot fent birles.
9. cosa de cosa de.
10. cosa mala una cosa de no dir, tot de.
11. cosa nunca vista cosa mai no vista.
12. cosa por cosa cosa per cosa (o de cosa en cosa ).
13. decir cuatro cosas dir quatre berlandines.
14. decir cuatro cosas bien dichas dir quatre coses ben dites.
15. decir una cosa por otra dir una cosa per altra (o per una altra , o per l'altra ).
16. entre una cosa y otra fet i fet.
17. hacer como si tal cosa fer com si tal cosa.
18. la cosa pública la cosa pública.
19. no es la misma cosa no és tot u això que allò.
20. no hacer cosa a derechas no fer-ne una de condreta.
21. no hacer cosa a derechas (o al derecho ) no fer-ne ni una al recte.
22. no sea cosa que no fóra cosa que.
23. otra cosa altra (o una altra ).
24. poca cosa poca cosa.
25. poner las cosas en su punto posar les coses al seu lloc.
26. poquita cosa ser una bleda solejada.
27. ser cosa de ser cosa de.
28. ser cosa mala no ser (algú) cosa bona.
29. ser poca cosa conill de guix.
30. tener cosas tindre coses.
31. todas las cosas totes les coses (o totes coses , o tota cosa ).
32. tomar una cosa por otra prendre una cosa per altra.
33. una mala cosa una mala cosa.
34. una cosa tras otra cosa per cosa (o de cosa en cosa ).

Primera persona singular Presente Subjuntivo del verb coser (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
coser






Participio
cosido
cosida
cosidos
cosidas



Gerundio
cosiendo






INDICATIVO
Presente
(yo) coso
(tu) coses
(el/ella/Ud.) cose
(nosotros) cosemos
(vosotros) coséis
(ellos/ellas/Uds.) cosen

Pretérito perfecto simple
(yo) cosí
(tu) cosiste
(el/ella/Ud.) cosió
(nosotros) cosimos
(vosotros) cosisteis
(ellos/ellas/Uds.) cosieron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he cosido
(tu) has cosido
(el/ella/Ud.) ha cosido
(nosotros) hemos cosido
(vosotros) habéis cosido
(ellos/ellas/Uds.) han cosido

Pretérito imperfecto
(yo) cosía
(tu) cosías
(el/ella/Ud.) cosía
(nosotros) cosíamos
(vosotros) cosíais
(ellos/ellas/Uds.) cosían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había cosido
(tu) habías cosido
(el/ella/Ud.) había cosido
(nosotros) habíamos cosido
(vosotros) habíais cosido
(ellos/ellas/Uds.) habían cosido

Pretérito anterior
(yo) hube cosido
(tu) hubiste cosido
(el/ella/Ud.) hubo cosido
(nosotros) hubimos cosido
(vosotros) hubisteis cosido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron cosido

Futuro simple
(yo) coseré
(tu) coserás
(el/ella/Ud.) coserá
(nosotros) coseremos
(vosotros) coseréis
(ellos/ellas/Uds.) coserán

Futuro compuesto
(yo) habré cosido
(tu) habrás cosido
(el/ella/Ud.) habrá cosido
(nosotros) habremos cosido
(vosotros) habréis cosido
(ellos/ellas/Uds.) habrán cosido

Condicional simple
(yo) cosería
(tu) coserías
(el/ella/Ud.) cosería
(nosotros) coseríamos
(vosotros) coseríais
(ellos/ellas/Uds.) coserían

Condicional compuesto
(yo) habría cosido
(tu) habrías cosido
(el/ella/Ud.) habría cosido
(nosotros) habríamos cosido
(vosotros) habríais cosido
(ellos/ellas/Uds.) habrían cosido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) cosa
(tu) cosas
(el/ella/Ud.) cosa
(nosotros) cosamos
(vosotros) cosáis
(ellos/ellas/Uds.) cosan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya cosido
(tu) hayas cosido
(el/ella/Ud.) haya cosido
(nosotros) hayamos cosido
(vosotros) hayáis cosido
(ellos/ellas/Uds.) hayan cosido

Pretérito imperfecto I
(yo) cosiera
(tu) cosieras
(el/ella/Ud.) cosiera
(nosotros) cosiéramos
(vosotros) cosierais
(ellos/ellas/Uds.) cosieran

Pretérito imperfecto II
(yo) cosiese
(tu) cosieses
(el/ella/Ud.) cosiese
(nosotros) cosiésemos
(vosotros) cosieseis
(ellos/ellas/Uds.) cosiesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera cosido
(tu) hubieras cosido
(el/ella/Ud.) hubiera cosido
(nosotros) hubiéramos cosido
(vosotros) hubierais cosido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran cosido

Futuro simple
(yo) cosiere
(tu) cosieres
(el/ella/Ud.) cosiere
(nosotros) cosiéremos
(vosotros) cosiereis
(ellos/ellas/Uds.) cosieren

Futuro compuesto
(yo) hubiere cosido
(tu) hubieres cosido
(el/ella/Ud.) hubiere cosido
(nosotros) hubiéremos cosido
(vosotros) hubiereis cosido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren cosido

IMPERATIVO
Presente




cosed (vosotros)
cosan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar