cortés (Diccionari)

cortés -esa [o cortès ]
1. adj. Que té molta urbanitat. Una persona cortesa. És cortés amb tot el món.
2. adj. Que demostra o expressa molta urbanitat. Sempre té paraules molt corteses. Llenguatge cortés.

cortés (Traducció Valencià-Castellà)

cortés -esa adj. cortés.

cortés (Traducció Castellà-Valencià)

cortés -sa adj. 1. cortés -esa. Un hombre cortés. ® Un home cortés. Una actitud cortés. ® Una actitud cortesa.
2. lo cortés no quita lo valiente ben dit, tot es pot dir; la cortesia no exclou el coratge; una cosa no exclou l'altra.

Et pot interessar