corneta
1.
a.
f. MÚS.
Instrument musical de vent de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, molt utilitzat en les bandes militars.
b.
m.
i
f. MÚS.
Persona que toca la corneta.
c.
corneta de bec
MÚS.
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
2.
f. NÀUT.
Banderola que acaba en dos puntes i té una escotadura angular.