corcó
1.
a.
m. ZOOL.
Terme que s'aplica als individus adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen en la fusta, en el gra o en d'altres productes vegetals, dels quals s'alimenten, com el
corcó de l'arròs
(Sytophilus oryzae),
el
corcó de l'olivera
(Phlocohibus scarabeiodes),
el
corcó de l'om
(Scolytus sulcifrons),
el
corcó de la fusta
o
rellotge de la mort
(Anobium punctatum),
el
corcó de la pomera
(Anthonomus grandis),
el
corcó de la vinya
(Synoxylon sexdentatum),
el
corcó de pa
(Stegobium paniceum),
el
corcó del blat
(Sytophilus graniarius),
el
corcó del llegum
(Bruchus pisorum),
el
corcó del suro
(Coraebus undatus),
el
corcó dental del gra
(Oryzaephilus surinamensis)
i el
corcó gros del gra
(Tenebriodes mauritanicus)
.
b.
m. ZOOL.
Terme genèric que s'aplica a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el
corcó dels troncs
(Cossus cossus),
i els tortrícids
corcó de les pomes i les peres
(Cydia pomonella)
i
corcó del raïm
(Lobesia botrana).
c.
corcó de la fruita
ZOOL.
Qualsevol larva que viu en la fruita.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Treballar com un corcó.
b.
ser un corcó de treball
Ser incansable en el treball.
3.
a.
m.
[
fig.
]
Rosec.
b.
m.
[
fig.
]
Persona insistent, porfidiosa.
4.
m.
[
fig.
]
Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc., d'algú.
5.
corcó marí
m. ZOOL.
Broma
3
.