cor
1
1.
m. ANAT./FISIOL.
Òrgan central i motor de l'aparell circulatori.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Representació convencional d'un cor.
b.
estar amb l'ai al cor
Estar envaït d'una emoció extrema, expectant, especialment pel temor d'allò que puga passar.
c.
sagnar el cor
Estar algú molt adolorit a causa d'una ferida moral.
3.
a.
m.
El cor considerat com la seu del sentiment interior.
Tindre el cor afligit, alegre.
b.
anar amb el cor en la mà
(o
tindre el cor en la mà
)
Actuar amb sinceritat.
c.
de cor
(o
de bon cor,
o
de tot cor
)
Amb sinceritat, volenterosament.
d.
de cor a pensa
(o
de cor i pensa
)
Sense reflexionar, per simple impuls sentimental.
e.
de mal cor
Contra la voluntat.
f.
descarregar el cor
Confiar-se.
g.
eixir del cor
Ser, una cosa, feta amb sinceritat.
h.
obrir el cor
Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.
i.
portar el cor en la boca
Ser obert, sincer.
j.
sense cor
De mals sentiments.
k.
ser dur de cor
Ser despietat.
l.
tindre el cor de ferro
Ser dur de cor.
m.
tindre el cor dur com el marbre
Ser dur de cor.
n.
tindre el cor net
Tindre la consciència tranquil·la.
4.
a.
m.
El cor considerat com a seu de l'afecció (especialment de l'amor), de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral.
Tindre bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de pedra.
b.
arribar al cor
Commoure vivament.
c.
clavar-se al cor
Produir, alguna cosa, molt de sofriment o compassió.
d.
donar-se mal cor
Afligir-se, anguniejar-se.
e.
guanyar el cor de
(algú)
Captivar-li la simpatia, l'afecte.
f.
no tindre cor
Ser dur de sentiments, poc o gens sensible a l'amor i a la pietat.
g.
omplir el cor
Donar, una persona o una cosa, plena satisfacció als desitjos o a les afeccions d'una persona.
h.
partir-se
(o
trencar-se
)
el cor
Commoure's molt de pena o de pietat.
i.
ser tot cor
Ser molt sensible o caritatiu.
j.
tindre una pena al cor
(o
rosegar una pena el cor
)
Estar molt afligit.
k.
tocar el cor
(a algú)
Commoure.
5.
a.
m.
El cor com a seu de la força d'ànim, coratge.
Un cor de lleó. Un cor de gallina. No tindre cor de fer una cosa.
b.
bastar cor
Tindre valor.
c.
donar cor
Encoratjar.
d.
enganyar el cor
Creure's capaç d'alguna cosa i no ser-ho.
e.
fer el cor fort
Sobreposar-se a les adversitats o els perills amb la força de la voluntat.
f.
prendre en cor
Fer-se un propòsit.
g.
tindre cor de
Tindre coratge de.
h.
tindre el cor com una llentilla
Tindre por.
i.
vore's amb cor de fer
(una cosa)
Tindre valor, sentir-se capaç, de fer-la.
6.
a.
m.
El cor com a centre de la voluntat, del desig.
b.
anar
(o
anar-se'n
)
el cor cap a
(una cosa)
Tindre'n desig, voler-la amb vehemència.
c.
contra cor
(o
a contracor
)
Contra la voluntat o la inclinació.
d.
cor
(o
a cor,
o
boca
)
què vols, cor què desitges
Amb completa satisfacció dels desitjos i amb tota la comoditat imaginable.
e.
proposar-se en cor de fer
(una cosa)
Proposar-se-la, prendre el determini de fer-la.
f.
tindre en cor de fer
(una cosa)
Desitjar de fer-la.
g.
tindre per cor de
Tindre intenció de.
Hui té per cor de visitar un amic.
7.
a.
m.
[
ant.
]
El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, especialment de la memòria i de l'enteniment.
b.
de cor
De memòria.
Aprendre, saber de cor.
8.
a.
m.
[
p. ext.
]
Part del pit on hi ha el cor.
Va reposar el cap sobre el seu cor.
b.
boca del cor
Regió epigàstrica.
c.
mal de cor
Defalliment, sensació de buidor en l'estómac, produïts per la gana.
9.
a.
m.
[
p. anal.
]
Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial.
El cor d'una fruita. El cor d'una ciutat. El cor d'una qüestió. El cor de l'hivern.
b.
m.
[
p. anal.
]
BOT.
En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l'endocarpi.
c.
m.
[
p. anal.
]
BOT.
Durament.
d.
m.
[
p. anal.
]
FUST.
Part central del tronc d'un arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta.
10.
a.
m. pl. JOCS
Un dels quatre colls de les cartes franceses.
b.
m. JOCS
Carta d'este coll.
11.
a cor obert
MED.
Expressió que s'aplica a la intervenció quirúrgica efectuada sobre un cor buit de sang.
12.
batre
(o
bategar
)
el cor
Estar algú molt emocionat per l'alegria o la impaciència.
13.
cor de bou
ZOOL.
Mol·lusc lamel·libranqui de la subclasse dels eulamel·libranquis
(Isocardia cor
)
,
de conquilla cordiforme amb l'àpex retorçat en forma d'hèlice i de dos valves iguals.
14.
cor de Maria
BOT.
Papaveràcia de flors en forma de cor de color rosa o carmí
(Dicenta spectabilis
).
15.
cor de via
FERROC.
Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
16.
dir
(o
anunciar
)
el cor
Pressentir alguna cosa.
Sé que vindrà, m'ho ha dit el cor.