contindre
1.
a.
v. tr.
Tindre, encloure, dins seu (alguna cosa).
Aquella caixa conté un regal.
b.
v. tr.
[
fig.
]
El seu últim llibre conté poemes inèdits. La targeta conté felicitacions.
2.
v. tr.
Constar (d'un nombre determinat de parts).
La novel·la conté cent pàgines. Quinze conté tres vegades cinc.
3.
a.
v. tr.
Impedir que (una cosa) isca dels seus límits, impedir que traspasse un límit.
La policia contenia la multitud.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Retindre's, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l'entusiasme.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Mantindre's sense satisfer un desig, una necessitat.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Contindre (les passions, l'alegria).