contemplació
1.
a.
f.
Acció de contemplar.
La contemplació d'un fet insòlit. La contemplació de la natura.
b.
f. FILOS./REL.
Estat espiritual que comporta una experiència peculiar de realitats que ordinàriament queden fora de l'abast de la consciència i una unió immediata amb elles que fa que siguen viscudes com a eminentment reals.
c.
viure en la contemplació
Viure absort en Déu.
2.
a.
f.
Atenció que es fa a una persona o una cosa per raó de la seua importància.
b.
en
(o
per
)
contemplació de
En atenció a.
3.
f. pl.
Complaences, miraments.
Tractar algú sense contemplacions. Tindre contemplacions amb algú.