contacte
1.
a.
m.
Fet de tocar-se dos cossos, de tindre un o més punts comuns.
Evitar el contacte amb el malalt. Posar en contacte dos coses. Estar, trobar-se en contacte.
b.
m. ASTR.
Instant en el qual el punt lluminós de l'astre que s'eclipsa entra en el con d'ombra del cos que eclipsa o n'ix.
c.
mantindre's en contacte
(telefònic, etc.)
Comunicar-se periòdicament, no cessar la comunicació.
d.
prendre contacte
(amb algú)
Establir-hi comunicació.
e.
tindre punts de contacte
Tindre alguna cosa en comú dos persones o dos coses.
2.
m.
Relació directa.
Tindre contacte el professor amb els alumnes.
3.
m.
Persona que fa de pont per a obtindre alguna cosa altrament inaccessible.
4.
a.
m. ELECTR.
Condició de dos cossos conductors que es toquen a fi d'establir el pas d'un corrent elèctric de l'un a l'altre.
b.
m. ELECTROT.
Peça conductora destinada a establir un contacte amb una altra de semblant a fi de produir el tancament o l'obertura d'un circuit elèctric.
5.
m. GEOL.
Superfície plana que separa dos masses contigües de roca.