construcció
1.
f.
Acció o efecte de construir.
2.
a.
f.
Manera d'estar construïda una cosa.
b.
f.
[
esp.
]
LING.
Estructura que presidix l'ordenació de les paraules dins de la frase i les mútues relacions gramaticals d'estes.
c.
construcció absoluta
LING.
Construcció que consta d'un substantiu i un participi que hi concorda, que es presenta com una explicitació dins de la frase però deslligada gramaticalment d'esta.
d.
construcció directa
LING.
Construcció que presenta els components fonamentals d'una frase ordenats d'una manera considerada lògica (subjecte + verb + atribut).
3.
a.
f.
Art o tècnica de construir.
La construcció naval.
b.
f.
[
esp.
]
Art i activitat de construir edificis.
La indústria de la construcció.
c.
de construcció
Que servix per a la construcció.
Materials de construcció.
d.
en construcció
Que s'està construint.
4.
a.
f.
Manera d'estar construïda una cosa.
Un edifici d'una construcció utilitària.
b.
f.
[
fig.
]
La construcció d'un sistema filosòfic, d'una novel·la.
5.
f.
La cosa construïda.
Unes construccions recents.
6.
construcció geomètrica
Construcció que es traça per demostrar un teorema, resoldre un problema.