consonància (Diccionari)

consonància
1. f. MÚS. Qualitat d'un interval o d'un acord que produïx un efecte d'afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que el constituïxen.
2. f. POÈT. Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de l'última vocal tònica entre dos paraules o més.
3. f. [ fig. ] Consonància d'idees.

consonància (Traducció Valencià-Castellà)

consonància f. consonancia.

consonancia (Traducció Castellà-Valencià)

consonancia f. 1. consonància.
2. en consonancia con d'acord amb.

Et pot interessar