conocimiento -a
m.
i
f.
1.
coneixement
(
m.
).
2.
con conocimiento de causa
obrar
(o
parlar
)
amb coneixement de causa.
3.
dar conocimiento de
fer conéixer.
4.
estar en su pleno conocimiento
tindre tot el coneixement, tindre el cap ben clar.
5.
ha llegado a mi conocimiento que
he sabut que, m'he assabentat que.
6.
llegar una cosa a conocimiento de alguien
arribar una cosa a coneixement d'algú.
7.
morir con pleno conocimiento
(o
con todos los sentidos
)
morir amb tots els sentits.
8.
para su conocimiento
perquè en prengueu coneixement.
9.
perder
(o
recobrar
)
el conocimiento
perdre
(o
cobrar
)
el coneixement.
10.
perder el conocimiento
perdre el coneixement
(o
els sentits
).
11.
perder el conocimiento
(o
el sentido
)
lligar-se
(a algú)
el cor, perdre el món de vista, perdre els sentits.
12.
poner en conocimiento
assabentar, fer avinent.
13.
poner en conocimiento
fer saber, assabentar.
14.
sin conocimiento
sense sentits.
15.
tener conocimiento de
tindre coneixença de, tindre esment d'una cosa.
16.
venir en conocimiento de
vindre
(o
arribar
, o
pervindre
)
a coneixença de.