conjunció
1.
f.
Acció o efecte d'ajuntar-se o de conjunyir-se.
2.
f.
[
esp.
]
Unió carnal, conjugi.
3.
f.
Allò que servix per a conjunyir o ajuntar.
4.
a.
f. GRAM.
Categoria gramatical amb la funció relacionant.
b.
conjunció causal
GRAM.
Conjunció que servix per a expressar relacions de causa entre dos proposicions o més.
c.
conjunció concessiva
GRAM.
Conjunció que introduïx una proposició conjuntiva, com ara
encara que, per més
(o
molt) que, malgrat que.
d.
conjunció condicional
GRAM.
Conjunció que introduïx les proposicions de la mateixa classe. Són tres:
si, segons, mentres.
e.
conjunció consecutiva
GRAM.
Conjunció que introduïx una proposició consecutiva.
f.
conjunció disjuntiva
GRAM.
En una relació de disjunció, forma gramatical que servix de nexe entre els elements de la disjunció.
5.
f. ASTR.
Posició relativa de dos astres que tenen la mateixa ascensió recta.