conjuminar (Diccionari)

conjuminar
1. v. tr. Ajustar, posar d'acord (diverses coses, diversos assumptes, diverses circumstàncies) de manera que vinguen bé per al fi que es desitja; compondre, combinar. Va conjuminar tota la seua faena per a acabar a les nou. Ha decorat la seua casa conjuminant tots els colors.
2. v. pron. Tot es va conjuminar en favor seu, en contra seu.

conjuminar (Traducció Valencià-Castellà)

conjuminar v. tr. conjugar, acabildar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb conjuminar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
conjuminar






Participi
conjuminat
conjuminada
conjuminats
conjuminades



Gerundi
conjuminant






INDICATIU
Present
(jo) conjumine
(tu) conjumines
(ell/ella/vosté) conjumina
(nosaltres) conjuminem
(vosaltres) conjumineu
(ells/elles/vostés) conjuminen

Perfet
(jo) he conjuminat
(tu) has conjuminat
(ell/ella/vosté) ha conjuminat
(nosaltres) hem conjuminat
(vosaltres) heu conjuminat
(ells/elles/vostés) han conjuminat

Passat simple
(jo) conjuminí
(tu) conjuminares
(ell/ella/vosté) conjuminà
(nosaltres) conjuminàrem
(vosaltres) conjuminàreu
(ells/elles/vostés) conjuminaren

Passat perifràstic
(jo) vaig conjuminar
(tu) vas (o vares) conjuminar
(ell/ella/vosté) va conjuminar
(nosaltres) vam (o vàrem) conjuminar
(vosaltres) vau (o vàreu) conjuminar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) conjuminar

Imperfet
(jo) conjuminava
(tu) conjuminaves
(ell/ella/vosté) conjuminava
(nosaltres) conjuminàvem
(vosaltres) conjuminàveu
(ells/elles/vostés) conjuminaven

Plusquamperfet
(jo) havia conjuminat
(tu) havies conjuminat
(ell/ella/vosté) havia conjuminat
(nosaltres) havíem conjuminat
(vosaltres) havíeu conjuminat
(ells/elles/vostés) havien conjuminat

Passat anterior
(jo) haguí conjuminat
(tu) hagueres conjuminat
(ell/ella/vosté) hagué conjuminat
(nosaltres) haguérem conjuminat
(vosaltres) haguéreu conjuminat
(ells/elles/vostés) hagueren conjuminat

Futur
(jo) conjuminaré
(tu) conjuminaràs
(ell/ella/vosté) conjuminarà
(nosaltres) conjuminarem
(vosaltres) conjuminareu
(ells/elles/vostés) conjuminaran

Futur perfet
(jo) hauré conjuminat
(tu) hauràs conjuminat
(ell/ella/vosté) haurà conjuminat
(nosaltres) haurem conjuminat
(vosaltres) haureu conjuminat
(ells/elles/vostés) hauran conjuminat

Condicional
(jo) conjuminaria
(tu) conjuminaries
(ell/ella/vosté) conjuminaria
(nosaltres) conjuminaríem
(vosaltres) conjuminaríeu
(ells/elles/vostés) conjuminarien

Condicional perfet
(jo) hauria conjuminat
(tu) hauries conjuminat
(ell/ella/vosté) hauria conjuminat
(nosaltres) hauríem conjuminat
(vosaltres) hauríeu conjuminat
(ells/elles/vostés) haurien conjuminat

SUBJUNTIU
Present
(jo) conjumine
(tu) conjumines
(ell/ella/vosté) conjumine
(nosaltres) conjuminem
(vosaltres) conjumineu
(ells/elles/vostés) conjuminen

Perfet
(jo) haja conjuminat
(tu) hages conjuminat
(ell/ella/vosté) haja conjuminat
(nosaltres) hàgem conjuminat
(vosaltres) hàgeu conjuminat
(ells/elles/vostés) hagen conjuminat

Imperfet
(jo) conjuminara
(tu) conjuminares
(ell/ella/vosté) conjuminara
(nosaltres) conjuminàrem
(vosaltres) conjuminàreu
(ells/elles/vostés) conjuminaren

Plusquamperfet
(jo) haguera conjuminat
(tu) hagueres conjuminat
(ell/ella/vosté) haguera conjuminat
(nosaltres) haguérem conjuminat
(vosaltres) haguéreu conjuminat
(ells/elles/vostés) hagueren conjuminat

IMPERATIU
Present

conjumina (tu)
conjumine (ell/ella/vosté)
conjuminem (nosaltres)
conjumineu (vosaltres)
conjuminen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar