conduir
1.
a.
v. tr.
Dur o guiar (una persona o un animal) a un lloc.
Els agents de policia em van conduir a la presó.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Conduir els primers passos d'un xiquet. Conduir la mà d'un xiquet que aprén a escriure.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Dirigir, regir, guiar (d'altres persones, un negoci, una empresa, etc.).
b.
v. tr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Conduir bé l'acció d'una comèdia.
3.
a.
v. tr.
Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, a un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar.
Aquella carretera conduïx a Castelló. Les séquies conduïxen l'aigua als camps.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Les seues petges ens han conduït fins ací.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Portar a un fi o un resultat determinat.
Això no conduïx a res.
4.
v. tr.
Fer passar, transmetre.
Cossos que conduïxen la calor, l'electricitat.
5.
a.
v. tr.
Dirigir (animals, vehicles, especialment els de tracció mecànica).
Conduir un cotxe.
b.
v. tr. abs.
Aprendre a conduir.
Conduïx molt bé.
6.
v. tr.
Aconductar.
7.
v. pron.
Captindre's, portar-se.
Sempre s'ha conduït molt bé amb nosaltres.