condició
1.
a.
f.
Fet necessari perquè tinga lloc un altre.
b.
f. DRET
Determinació que s'inclou en un negoci jurídic per mitjà de la qual fa dependre d'un fet futur i incert la producció o l'extinció dels seus efectes.
c.
f. FILOS.
Circumstància necessària per a la producció d'un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament.
d.
condició 'sine qua non'
Condició sense la qual no es farà una cosa o es tindrà per no feta.
2.
a.
f. DRET
Estipulació que pacten les parts en un contracte.
b.
f.
[
p. ext.
]
D'acord, però amb una condició.
c.
f. DRET
Clàusula obligatòria del compliment de la qual depén la validesa d'un acte.
Imposar condicions a algú.
d.
a
(o
sota
)
condició
Amb reserva.
Comprar alguna cosa a condició.
e.
amb la
(o
a,
o
sota
)
condició de
(o
que
)
Amb la reserva de o que.
Els ho va confessar amb la condició que no ho contarien a ningú.
f.
plec de condicions
DRET
Bases generals que han d'establir l'administració o les empreses privades, públicament i amb caràcter previ, quan un acte administratiu ha de ser resolt en subhasta pública.
3.
a.
f.
[
p. ext.
]
Circumstància exterior que determina, limita o modifica l'estat d'una persona o una cosa.
Les condicions de vida.
b.
f. abs.
[
p. ext.
]
Conjunt de circumstàncies de les quals depén l'estat d'algú o d'alguna cosa.
Millorar la condició física. Un cotxe en bones condicions.
c.
condicions normals
FÍS.
Situació d'un sistema sotmés a una pressió de 760 mil·límetres de mercuri i a una temperatura de 0
['b<-->0C.]
4.
f.
[
esp.
]
Estat social, rang, posició.
Festeja amb una xica de la seua condició.
5.
f.
[
esp.
]
Estat civil, jurídic.
La condició de noble.
6.
f.
Qualitat que forma part de la manera de ser d'una persona o una cosa.
Té unes grans condicions per al ciclisme.
7.
a.
f. TÈXTIL
Proporció normal d'humitat i d'altres propietats físiques per les quals s'establix la classificació i el valor comercial de les sedes, les llanes, etc.
b.
f. TÈXTIL
Condicionament.