concomitant (Diccionari)

concomitant
1. adj. Es diu del fenomen que n'acompanya un altre. Símptomes concomitants d'una malaltia. Causes concomitants.
2. gràcia concomitant REL. En el cristianisme, la que l'home rep en ajuda mentres obra.
3. so concomitant MÚS. So harmònic que n'acompanya un de fonamental.

concomitant (Traducció Valencià-Castellà)

concomitant adj. 1. concomitante.
2. gràcia concomitant gracia concomitante.
3. so concomitant sonido concomitante.

Et pot interessar