concloent (Diccionari)

concloent
adj. Que prova la conclusió a la qual es vol arribar. Va adduir arguments concloents.

concloent (Traducció Valencià-Castellà)

concloent adj. concluyente.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb concloure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
concloure






Participi
conclòs
conclosa
conclosos
concloses



Gerundi
concloent






INDICATIU
Present
(jo) concloc
(tu) conclous
(ell/ella/vosté) conclou
(nosaltres) concloem
(vosaltres) concloeu
(ells/elles/vostés) conclouen

Perfet
(jo) he conclòs
(tu) has conclòs
(ell/ella/vosté) ha conclòs
(nosaltres) hem conclòs
(vosaltres) heu conclòs
(ells/elles/vostés) han conclòs

Passat simple
(jo) concloguí
(tu) conclogueres
(ell/ella/vosté) conclogué
(nosaltres) concloguérem
(vosaltres) concloguéreu
(ells/elles/vostés) conclogueren

Passat perifràstic
(jo) vaig concloure
(tu) vas (o vares) concloure
(ell/ella/vosté) va concloure
(nosaltres) vam (o vàrem) concloure
(vosaltres) vau (o vàreu) concloure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) concloure

Imperfet
(jo) concloïa
(tu) concloïes
(ell/ella/vosté) concloïa
(nosaltres) concloíem
(vosaltres) concloíeu
(ells/elles/vostés) concloïen

Plusquamperfet
(jo) havia conclòs
(tu) havies conclòs
(ell/ella/vosté) havia conclòs
(nosaltres) havíem conclòs
(vosaltres) havíeu conclòs
(ells/elles/vostés) havien conclòs

Passat anterior
(jo) haguí conclòs
(tu) hagueres conclòs
(ell/ella/vosté) hagué conclòs
(nosaltres) haguérem conclòs
(vosaltres) haguéreu conclòs
(ells/elles/vostés) hagueren conclòs

Futur
(jo) conclouré
(tu) conclouràs
(ell/ella/vosté) conclourà
(nosaltres) conclourem
(vosaltres) concloureu
(ells/elles/vostés) conclouran

Futur perfet
(jo) hauré conclòs
(tu) hauràs conclòs
(ell/ella/vosté) haurà conclòs
(nosaltres) haurem conclòs
(vosaltres) haureu conclòs
(ells/elles/vostés) hauran conclòs

Condicional
(jo) conclouria
(tu) conclouries
(ell/ella/vosté) conclouria
(nosaltres) conclouríem
(vosaltres) conclouríeu
(ells/elles/vostés) conclourien

Condicional perfet
(jo) hauria conclòs
(tu) hauries conclòs
(ell/ella/vosté) hauria conclòs
(nosaltres) hauríem conclòs
(vosaltres) hauríeu conclòs
(ells/elles/vostés) haurien conclòs

SUBJUNTIU
Present
(jo) concloga
(tu) conclogues
(ell/ella/vosté) concloga
(nosaltres) concloguem
(vosaltres) conclogueu
(ells/elles/vostés) concloguen

Perfet
(jo) haja conclòs
(tu) hages conclòs
(ell/ella/vosté) haja conclòs
(nosaltres) hàgem conclòs
(vosaltres) hàgeu conclòs
(ells/elles/vostés) hagen conclòs

Imperfet
(jo) concloguera
(tu) conclogueres
(ell/ella/vosté) concloguera
(nosaltres) concloguérem
(vosaltres) concloguéreu
(ells/elles/vostés) conclogueren

Plusquamperfet
(jo) haguera conclòs
(tu) hagueres conclòs
(ell/ella/vosté) haguera conclòs
(nosaltres) haguérem conclòs
(vosaltres) haguéreu conclòs
(ells/elles/vostés) hagueren conclòs

IMPERATIU
Present

conclou (tu)
concloga (ell/ella/vosté)
concloguem (nosaltres)
concloeu (vosaltres)
concloguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar