concert
1.
a.
m.
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú.
Els treballadors han fet concert amb els sindicats.
b.
concert europeu
Acord de les nacions d'Europa.
c.
de concert
D'acord.
Obrar, diverses persones, de concert. Ho han decidit els dos de concert.
2.
a.
m.
Acord de coses disposades ordenadament per a un fi, harmonia.
b.
m.
[
esp.
]
Acord de diferents veus, de diferents instruments musicals.
c.
m.
[
p. anal.
]
Conjunt de veus, de crits o de sorolls diversos i simultanis.
Un concert de desbarats. Un concert de cassoles.
d.
no haver-hi orde ni concert
Haver-hi un gran desorde.
En aquella casa no hi havia orde ni concert.
e.
sense orde ni concert
Desordenadament, en gran desorde.
Treballar, parlar, sense orde ni concert.
3.
a.
m. MÚS.
Composició musical que oposa un instrument solista o més a l'orquestra.
b.
m.
[
esp.
]
MÚS.
Audició pública o privada d'obres musicals.