concebre
1.
a.
v. tr.
Donar existència dins si mateix (a un nou ser) per la fecundació.
Concebre un fill.
b.
v. tr. abs.
Maria concebé per obra de l'Esperit Sant.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Formar-se, algú, dins de la pròpia pensa (idea d'alguna cosa).
Concebre una opinió, una idea, una estratègia. Concebre un poema.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Un escrit ben concebut.
c.
v. tr. abs.
[
fig.
]
Un director teatral que concep amb facilitat.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Formar, algú, dins del propi cor (un sentiment).
Concebre esperances.