comú -una
1.
a.
adj.
Compartit per dos o més al mateix temps.
Els dos fills menuts tenen habitació comuna.
b.
de comú acord
Amb acord pres conjuntament.
c.
en comú
Conjuntament.
Habitar, treballar en comú.
d.
fer causa comuna
Treballar, actuar, conjuntament, amb uns mateixos objectius.
Pare i fills fan causa comuna.
e.
fer vida comuna
Fer vida en comú.
f.
lloc comú
LIT./LÒG.
Tòpic 3.
a
.
g.
nom comú
LING.
Nom apel·latiu.
h.
persona comuna
[
ant.
]
DRET
Àrbitre, amigable componedor.
2.
a.
adj.
Pertanyent a la majoria o a tot el món, públic.
b.
sentit comú
Facultat, atribuïda a la generalitat de la gent, de discernir raonablement.
3.
adj.
Que no sobrepassa el nivell ordinari, que es dóna sovint.
Una intel·ligència comuna.
4.
a.
adj.
Vulgar, ordinari, planer.
Estil comú.
b.
lloc comú
Banalitat.
5.
a.
m.
Lavabo 3.
c
.
b.
cagar dins del mateix comú
[
vulg.
]
Avindre's fins en les coses més íntimes.
6.
m.
La gran majoria.
És una creença del comú de la gent.
7.
m.
Comunitat, conjunt de persones que formen una institució pluripersonal.
8.
m. HIST./DRET
Conjunt dels veïns d'un territori, dels membres d'un estament, dels mestres d'un ofici, etc., representats per una corporació.
9.
a.
m.
[
esp.
]
DRET
Conjunt dels veïns d'un terme, una parròquia, una vila, una ciutat, etc., representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat
consell de comú.
b.
m.
[
esp.
]
Casa del comú.
c.
m.
[
esp.
]
DRET
Conjunt de l'actiu (béns, rendes, imposicions i altres ingressos) i del passiu d'un comú o municipi.
d.
m.
[
esp.
]
DRET
Conjunt de terrenys pertanyents al municipi.
e.
m.
[
esp.
]
HIST.
Imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts que pagaven tots els veïns de determinats comuns o municipis per a equilibrar l'actiu i el passiu municipals.
10.
comú dels sants
LITÚRGIA
Formulari del ritu romà dels sants que no tenen litúrgia pròpia.