compondre
1.
v. tr.
Formar (un tot) reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients.
Compondre una salsa amb molts ingredients.
2.
a.
v. tr.
Fer (una obra intel·lectual, artística), executant-ne les diverses parts i combinant-les d'una manera harmònica.
Compondre un tractat de medicina, una biografia, un poema. Una obra ben composta, mal composta.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Produir (una obra musical).
Compondre una simfonia.
3.
a.
v. tr. abs.
Disposar les diferents parts d'una obra.
Una obra ben composta, però amb un estil descuidat.
b.
v. tr. abs. GRÀF.
Disposar els tipus necessaris i els espais corresponents per a formar les paraules i les ratlles.
4.
v. tr. PINT.
Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen una obra pictòrica, de manera que mantinguen un efecte d'equilibri, de bellesa i de gràcia.
5.
a.
v. pron.
Arranjar (algú) el seu aspecte físic amb artifici.
Abans d'eixir sempre es componen.
b.
compondre-s'ho
(o
compondre-se-les
)
Arranjar les coses de manera que reïsquen.
6.
v. pron.
Entrar en acord amb algú fent algunes concessions.
Compondre's amb els enemics.
7.
a.
v. tr.
Formar, diversos elements reunits o combinats, (un tot), construir.
Amb uns quants músics han compost una orquestra. Tres línies componen un triangle.
b.
v. tr. GEOM.
Fer (una figura geomètrica o un nombre) a partir d'altres que passen a ser-ne una part.
8.
no compondre amb
Ser incongruent, no ser comparable una cosa a una altra.
Això que dius no compon amb el que estem parlant.