complement (Diccionari)

complement
1. m. Allò que cal afegir a una cosa perquè siga completa.
2. m. Cada una de dos parts que es completen mútuament.
3. m. MAT. Diferència entre la potència de base 10 i d'exponent igual al nombre de xifres de què consta un número i el dit número.
4. m. GEOM. Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a obtindre un quadrant o un angle recte.
5. a. m. GRAM. Constituent oracional que té com a funció completar un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendix a ocupar posicions adjacents.
b. complement acusatiu GRAM. Complement directe.
c. complement directe GRAM. Nom donat al complement del verb que representa l'objecte de la significació verbal.
d. complement d'objecte GRAM. Tipus de complement verbal que inclou el complement directe, l'indirecte i el preposicional.
e. complement indirecte GRAM. Nom donat al complement del verb que representa l'objecte amb què es relaciona indirectament l'acció verbal, i de la qual rep el dany o el profit.
6. m. MÚS. Diferència entre qualsevol interval inferior a l'octava i esta.
7. m. INFORM. Dispositiu de maquinari o aplicació de programari que s'afig opcionalment a una màquina o un programa per a completar-ne o ampliar-ne el funcionament.

complement (Traducció Valencià-Castellà)

complement m. 1. complemento.
2. complement directe complemento directo.
3. complement d'objecte complemento de objeto.
4. complement indirecte complemento indirecto.

Et pot interessar