compareixença (Diccionari)

compareixença
1. f. DRET Obligació de tota persona, citada en forma per l'autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l'hora indicats per a complir les diligències processals per les quals haja sigut citada.
2. f. DRET Acte de presentar-se davant d'un notari.
3. f. DRET Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparéixer.

compareixença (Traducció Valencià-Castellà)

compareixença f. comparecencia, comparición.

Et pot interessar