combat
1.
m.
Acció de batre's l'un contra l'altre dos adversaris.
2.
m.
[
fig.
]
Lluita, oposició.
La vida és un combat. Un combat dialèctic.
3.
m. MIL.
Acció de guerra que revist sovint un caràcter espontani, de transcendència tàctica, de modalitat definida i d'una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o la conservació d'un objectiu.
4.
a.
fora de combat
ESPORT
Situació que es produïx quan un adversari que ha caigut per l'efecte d'un colp reglamentari no s'alça abans que l'àrbitre acabe el compte de 10 segons, que comporta la victòria del contrari.
b.
fora de combat tècnic
ESPORT
Inferioritat.
5.
combat a ultrança
(o
a tota ultrança
)
Combat a mort.
6.
combat singular
Combat entre dos, duel.
7.
de combat
Lluitador.
8.
posar
(o
deixar
)
fora de combat
Matar, desarmar o ferir l'adversari, l'enemic, de manera que quede incapaç de continuar combatent.