comanda
1.
a.
f.
Acció de comanar o encomanar, encàrrec.
b.
f.
[
esp.
]
Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servici determinats, d'una qualitat i unes característiques prèviament establides, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts.
Servir una comanda. Anul·lar una comanda.
2.
f.
Custòdia d'una persona o d'una cosa recomanades com a especialment dignes d'atenció.
Va deixar els fills a la comanda de la serventa.
3.
f.
Depòsit, cura.
Va deixar l'equipatge en comanda de l'hotel.
4.
a.
f. HIST.
Cessió condicionada d'una possessió o d'un dret, d'un castell o d'una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per este fet es convertia en vassall d'aquell i en percebia les rendes.
b.
f. HIST.
Unitat administrativa d'un orde militar governada per un comanador.
c.
f. HIST.
Dignitat del comanador.
d.
f.
[
p. ext.
]
HIST.
Béns, fruits i rèdits d'un comanador.
e.
f. HIST.
Fet de posar un feu, per part del tenidor, sotmés a la potestat d'un altre senyor superior.
f.
f. HIST.
Comenda.