comanador -a
1.
m.
i
f.
Persona que té confiada la cura d'algú o d'alguna cosa.
2.
m. HIST.
Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós o comanda.
3.
m. HIST.
En els órdens honorífics moderns, dignitat sense rendes.