colpir
1.
a.
v. tr.
Tocar, encertar, amb una certa força.
La pedra li va colpir el braç. Colpir amb l'espasa, amb la llança.
b.
v. tr.
[
fig.
]
La ira divina va colpir el tirà.
c.
colpir-se el pit
Donar-se colps al pit en senyal de penediment.
2.
v. tr.
[
fig.
]
Afectar d'una impressió forta, sobtada.
Aquella notícia el va colpir. Colpir d'espant, d'emoció.