cognomenar (Diccionari)

cognomenar
v. tr. Designar (algú) pel seu cognom, per un cognom.

cognomenar (Traducció Valencià-Castellà)

cognomenar v. tr. apellidar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb cognomenar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
cognomenar






Participi
cognomenat
cognomenada
cognomenats
cognomenades



Gerundi
cognomenant






INDICATIU
Present
(jo) cognomene
(tu) cognomenes
(ell/ella/vosté) cognomena
(nosaltres) cognomenem
(vosaltres) cognomeneu
(ells/elles/vostés) cognomenen

Perfet
(jo) he cognomenat
(tu) has cognomenat
(ell/ella/vosté) ha cognomenat
(nosaltres) hem cognomenat
(vosaltres) heu cognomenat
(ells/elles/vostés) han cognomenat

Passat simple
(jo) cognomení
(tu) cognomenares
(ell/ella/vosté) cognomenà
(nosaltres) cognomenàrem
(vosaltres) cognomenàreu
(ells/elles/vostés) cognomenaren

Passat perifràstic
(jo) vaig cognomenar
(tu) vas (o vares) cognomenar
(ell/ella/vosté) va cognomenar
(nosaltres) vam (o vàrem) cognomenar
(vosaltres) vau (o vàreu) cognomenar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) cognomenar

Imperfet
(jo) cognomenava
(tu) cognomenaves
(ell/ella/vosté) cognomenava
(nosaltres) cognomenàvem
(vosaltres) cognomenàveu
(ells/elles/vostés) cognomenaven

Plusquamperfet
(jo) havia cognomenat
(tu) havies cognomenat
(ell/ella/vosté) havia cognomenat
(nosaltres) havíem cognomenat
(vosaltres) havíeu cognomenat
(ells/elles/vostés) havien cognomenat

Passat anterior
(jo) haguí cognomenat
(tu) hagueres cognomenat
(ell/ella/vosté) hagué cognomenat
(nosaltres) haguérem cognomenat
(vosaltres) haguéreu cognomenat
(ells/elles/vostés) hagueren cognomenat

Futur
(jo) cognomenaré
(tu) cognomenaràs
(ell/ella/vosté) cognomenarà
(nosaltres) cognomenarem
(vosaltres) cognomenareu
(ells/elles/vostés) cognomenaran

Futur perfet
(jo) hauré cognomenat
(tu) hauràs cognomenat
(ell/ella/vosté) haurà cognomenat
(nosaltres) haurem cognomenat
(vosaltres) haureu cognomenat
(ells/elles/vostés) hauran cognomenat

Condicional
(jo) cognomenaria
(tu) cognomenaries
(ell/ella/vosté) cognomenaria
(nosaltres) cognomenaríem
(vosaltres) cognomenaríeu
(ells/elles/vostés) cognomenarien

Condicional perfet
(jo) hauria cognomenat
(tu) hauries cognomenat
(ell/ella/vosté) hauria cognomenat
(nosaltres) hauríem cognomenat
(vosaltres) hauríeu cognomenat
(ells/elles/vostés) haurien cognomenat

SUBJUNTIU
Present
(jo) cognomene
(tu) cognomenes
(ell/ella/vosté) cognomene
(nosaltres) cognomenem
(vosaltres) cognomeneu
(ells/elles/vostés) cognomenen

Perfet
(jo) haja cognomenat
(tu) hages cognomenat
(ell/ella/vosté) haja cognomenat
(nosaltres) hàgem cognomenat
(vosaltres) hàgeu cognomenat
(ells/elles/vostés) hagen cognomenat

Imperfet
(jo) cognomenara
(tu) cognomenares
(ell/ella/vosté) cognomenara
(nosaltres) cognomenàrem
(vosaltres) cognomenàreu
(ells/elles/vostés) cognomenaren

Plusquamperfet
(jo) haguera cognomenat
(tu) hagueres cognomenat
(ell/ella/vosté) haguera cognomenat
(nosaltres) haguérem cognomenat
(vosaltres) haguéreu cognomenat
(ells/elles/vostés) hagueren cognomenat

IMPERATIU
Present

cognomena (tu)
cognomene (ell/ella/vosté)
cognomenem (nosaltres)
cognomeneu (vosaltres)
cognomenen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar