coco (Diccionari)

coco
1. a. m. BOT./ALIM. Fruit del cocoter.
b. m. TÈXTIL Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter.
2. a. m. [ pop. i fig. ] Cap. M'ha pegat un colp en tot el coco.
b. m. [ infant. ] Colp rebut al cap. M'he fet un coco.
c. m. [ pop. ] Capacitat intel·lectual. Esta xica té un bon coco per a les matemàtiques.
d. menjar el coco Convéncer o intentar convéncer algú d'alguna cosa aprofitant-se de la seua ingenuïtat o bona fe.
e. menjar-se el coco Capficar-se, preocupar-se molt per alguna cosa.

cocó (Diccionari)

cocó
m. Cadolla.

coco (Traducció Valencià-Castellà)

coco m. 1. coco.
2. menjar el coco comer el coco.
3. menjar-se el coco comerse el coco.

coco (Traducció Castellà-Valencià)

coco m. 1. [ cocotero ] cocoter. El coco es un árbol tropical. ® El cocoter és un arbre tropical.
2. [ fruto del cocotero ] coco. Hemos comprado un coco en la feria. ® Hem comprat un coco a la fira.
3. [ bacteria ] coc. Los cocos tienen forma esférica. ® Els cocs tenen forma esfèrica.
4. [ personaje ficticio con el que se asusta a los niños ] butoni, papu, papau, home del sac. Si no te callas vendrá el coco. ® Si no calles vindrà el butoni.
5. [ persona muy fea ] espantall. Tu amiga es un coco. ® La teua amiga és un espantall.
6. [ cabeza // inteligencia ] cap. Me ha dado en todo el coco. ® M'ha pegat enmig del cap. Aprueba siempre porque tiene un buen coco. ® Aprova sempre perquè té un bon cap.
7. comer el coco menjar el coco.
8. comerse el coco menjar-se el coco.
9. comida de coco llavat de cervell.
10. el coco calfar el cap, llavar el cervell.
11. el coco calfar el cap, llavar el cervell.

Et pot interessar