coacció
1.
f.
Acció de constrényer la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa.
2.
a.
f. DRET
Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l'oposició injusta o permet exigir el compliment de les obligacions.
b.
f. DRET
Delicte contra la llibertat de la persona, que consistix a utilitzar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o a impedir-li el que la llei no prohibix.