cloure
1.
v. tr.
Fer que una cosa cobrisca l'obertura (d'una altra cosa) de manera que quede aïllada de l'exterior.
Clou la tetera fins que el te estiga bo. Clou la tanca, que se n'eixirà el gos.
2.
a.
v. tr.
Fer que una cosa tanque (alguna cosa).
Cloure les parpelles, els llavis, les dents.
b.
cloure la mà
(o
el puny
)
Replegar els dits sobre el palmell de la mà.
c.
cloure una carta
Plegar-la i segellar-la.
d.
cloure's una flor
Replegar els pètals, tancar-se la corol·la.
3.
a.
v. pron.
Tancar-se.
Cloure's una ferida.
b.
cloure els ulls
Tancar els ulls ajuntant les parpelles.
c.
cloure la boca
Tancar la boca ajuntant els llavis.
d.
cloure la boca
(a algú)
Fer-lo callar.
e.
cloure l'ull
Adormir-se.
4.
v. intr. abs.
Cobrir bé una obertura de manera que tanque hermèticament.
La porta s'ha inflat per la pluja i ara no clou. El tap d'esta botella no clou bé.
5.
v. tr.
Encloure 1.
6.
a.
v. tr.
Posar terme (a una cosa).
Cloure la sessió.
b.
v. tr.
Acordar definitivament.
Val més no cloure res sense l'acord de tots.
c.
cloure un compte
Sumar el dèbit i el crèdit d'un compte una vegada saldat.
7.
v. intr.
Haver posat totes les dents.
El seu gosset ja ha clos.