clarejar
1.
v. intr.
Tirar a clar, especialment fer-se de dia.
Ens hem alçat quan a penes clarejava.
2.
a.
v. intr.
Ser lluminós.
Les estreles claregen.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Quan somriu, la cara li clareja.
3.
v. intr.
Tindre un color poc pujat.
Aquells mobles clarejaven massa, compra'ls més obscurs.
4.
a.
v. intr.
Ser clar, no espés.
Ha perdut molts cabells, ja li claregen. Este puré clareja massa.
b.
v. intr.
Ser poc compacte, translúcid.
La camisa et clareja, de tan vella. Li claregen les orelles, de tan prim.
5.
v. intr.
Ser rar, escàs.
Enguany han clarejat els dies de pluja.