clar (Diccionari)

clar -a
1. a. adj. Que fa o que rep una llum, una claror, que res no enfosquix. Una habitació clara. Un sol clar.
b. adj. Dit especialment del temps, del cel, etc., serens. Fer un dia clar.
c. fer-se clar Fer-se de dia.
d. ser clar Ser de dia.
2. a. adj. [ p. ext. ] Que és d'un matís poc pujat, que no és fosc. Un color clar.
b. adj. [ p. ext. ] En pintura, dit del color que es mescla amb el blanc, amb predomini d'este. Blau, verd, marró, clar.
c. els clars d'una pintura Parts de tons clars, poc pujats, o que tenen llum pròpia, que ressalten damunt altres tons més foscs.
3. a. adj. Dit d'un objecte brillant, polit, del qual res no entela la brillantor. Un diamant clar.
b. adj. [ p. anal. ] Una pell clara.
4. adj. Dit d'un líquid pur, límpid, no enterbolit. Aigua clara. Oli clar.
5. adj. [ fig. ] Dit d'un so que és distintament perceptible, no acompanyat de sorolls que el facen sord o confús. Aquell trompetista trau un so molt clar. Veu clara.
6. a. adj. Que deixa passar la claror per intervals, que no és compacte. Una cortina clara. Un bosc clar.
b. adj. No espés ni dens. Ha fet l'allioli massa clar. Xocolate clar.
c. m. pl. En una processó, en un escrit, en un sembrat, en un bosc, etc., espais o buits que hi apareixen.
d. m. pl. En una conferència, un discurs, etc., intervals en què el conferenciant, l'orador, etc., deixa de parlar.
e. sembrar clar Sembrar espaiat.
7. a. adj. pl. Rars, comptats, escassos. Clares vegades diu mentides. Enguany són clares les vinyes que tenen raïm.
b. més clars que els campanars Dit d'allò que només ve de tard en tard.
8. a. adj. [ fig. ] Fàcil de discernir, d'entendre, que no és confús ni obscur. Un plantejament clar. Lletra clara. Un escrit clar. Uns comptes clars.
b. clar i català Sense subterfugis.
c. clar i llampant Sense subterfugis.
d. és clar És segur, evident.
e. està clar! Afirmació.
f. fer clar Aclarir, explicar.
g. posar (o deixar , o traure ) en clar Aclarir o explicar clarament un assumpte.
9. a. adj. [ fig. ] Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista, una oïda, clara.
b. tindre el cap clar Tindre una intel·ligència desperta.
10. adj. [ fig. ] Que diu les coses clarament, que té una opinió distinta i evident, que no oferix dubtes. És una persona molt clara, diu les coses tal com les pensa.
11. a. adv. D'una manera clara. Amb la teua explicació ho veig molt més clar.
b. a la clara Manifestament, sense empatx.
c. cantar clar Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions.
d. cantar-les clares Dir obertament el que es pensa.
e. cantar-les clares Fer reprotxes.
f. clar i ras De manera que no deixa lloc a dubtes.
g. parlar clar (o clar i net ) Dir les coses clarament.
h. vore-hi clar Percebre distintament.
12. clar de lluna Claror de la lluna. Al clar de lluna.

clar (Traducció Valencià-Castellà)

clar -a adj. i m. 1. claro -ra.
2. a la clara a las claras.
3. cantar clar hablar claro.
4. cantar-les clares cantarlas claras.
5. clar de lluna claro de luna.
6. clar i català en plata, claro.
7. clar i llampant
8. clar i ras sin tapujos.
9. els clars d'una pintura los claros de una pintura.
10. és clar claro està, ¡claro está!
11. està clar! ¡está claro!
12. fer clar aclarar.
13. fer-se clar hacerse de día.
14. més clars que els campanars
15. parlar clar (o clar i net ) hablar claro.
16. posar (o deixar , o traure ) en clar poner (o sacar ) en claro.
17. sembrar clar
18. ser clar ser de día.
19. tindre el cap clar tener la cabeza muy clara.
20. vore-hi clar ver claro.

Et pot interessar