ciutadà (Diccionari)

ciutadà -ana
1. a. adj. i m. i f. Natural d'una ciutat.
b. adj. Relatiu o pertanyent a la ciutat.
2. m. i f. Veí d'una ciutat.
3. a. m. i f. HIST. A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat.
b. m. i f. HIST. Del segle X al XIII, habitant laic dins del clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d'un burg o suburbi.
c. m. i f. HIST. A partir del segle XIII, en la major part de l'Europa occidental, membre del patriciat urbà que, igual com el burgés de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
d. m. i f. HIST. Durant l'edat moderna, súbdit de l'Estat.
4. adj. i m. i f. Palmesà.

ciutadà (Traducció Valencià-Castellà)

ciutadà -ana adj. i m. i f. ciudadano -na.

Et pot interessar