cementació (Diccionari)

cementació
1. a. f. METAL·L. Procés que consistix a modificar la composició i les propietats de la superfície d'un metall per difusió d'un element (dit cement) en ella.
b. cementació electrolítica METAL·L. Cementació en què la peça a cementar fa d'ànode en un bany de carbonat alcalí.
2. f. METAL·L. Procés d'obtenció d'un metall per precipitació a partir d'una solució d'una de les seues sals, que és reduïda a metall per acció d'un altre metall químicament més actiu.
3. f. METAL·L. Qualitat d'una superfície cementada. Bona, mala cementació.

cementació (Traducció Valencià-Castellà)

cementació f. 1. cementación.
2. cementació electrolítica cementación electrolítica.

Et pot interessar