cavil·lar (Diccionari)

cavil·lar
v. tr. Fixar la consideració (en alguna cosa) amb una excessiva subtilesa.

cavil·lar (Traducció Valencià-Castellà)

cavil·lar v. tr. cavilar, bartulear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb cavil·lar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
cavil·lar






Participi
cavil·lat
cavil·lada
cavil·lats
cavil·lades



Gerundi
cavil·lant






INDICATIU
Present
(jo) cavil·le
(tu) cavil·les
(ell/ella/vosté) cavil·la
(nosaltres) cavil·lem
(vosaltres) cavil·leu
(ells/elles/vostés) cavil·len

Perfet
(jo) he cavil·lat
(tu) has cavil·lat
(ell/ella/vosté) ha cavil·lat
(nosaltres) hem cavil·lat
(vosaltres) heu cavil·lat
(ells/elles/vostés) han cavil·lat

Passat simple
(jo) cavil·lí
(tu) cavil·lares
(ell/ella/vosté) cavil·là
(nosaltres) cavil·làrem
(vosaltres) cavil·làreu
(ells/elles/vostés) cavil·laren

Passat perifràstic
(jo) vaig cavil·lar
(tu) vas (o vares) cavil·lar
(ell/ella/vosté) va cavil·lar
(nosaltres) vam (o vàrem) cavil·lar
(vosaltres) vau (o vàreu) cavil·lar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) cavil·lar

Imperfet
(jo) cavil·lava
(tu) cavil·laves
(ell/ella/vosté) cavil·lava
(nosaltres) cavil·làvem
(vosaltres) cavil·làveu
(ells/elles/vostés) cavil·laven

Plusquamperfet
(jo) havia cavil·lat
(tu) havies cavil·lat
(ell/ella/vosté) havia cavil·lat
(nosaltres) havíem cavil·lat
(vosaltres) havíeu cavil·lat
(ells/elles/vostés) havien cavil·lat

Passat anterior
(jo) haguí cavil·lat
(tu) hagueres cavil·lat
(ell/ella/vosté) hagué cavil·lat
(nosaltres) haguérem cavil·lat
(vosaltres) haguéreu cavil·lat
(ells/elles/vostés) hagueren cavil·lat

Futur
(jo) cavil·laré
(tu) cavil·laràs
(ell/ella/vosté) cavil·larà
(nosaltres) cavil·larem
(vosaltres) cavil·lareu
(ells/elles/vostés) cavil·laran

Futur perfet
(jo) hauré cavil·lat
(tu) hauràs cavil·lat
(ell/ella/vosté) haurà cavil·lat
(nosaltres) haurem cavil·lat
(vosaltres) haureu cavil·lat
(ells/elles/vostés) hauran cavil·lat

Condicional
(jo) cavil·laria
(tu) cavil·laries
(ell/ella/vosté) cavil·laria
(nosaltres) cavil·laríem
(vosaltres) cavil·laríeu
(ells/elles/vostés) cavil·larien

Condicional perfet
(jo) hauria cavil·lat
(tu) hauries cavil·lat
(ell/ella/vosté) hauria cavil·lat
(nosaltres) hauríem cavil·lat
(vosaltres) hauríeu cavil·lat
(ells/elles/vostés) haurien cavil·lat

SUBJUNTIU
Present
(jo) cavil·le
(tu) cavil·les
(ell/ella/vosté) cavil·le
(nosaltres) cavil·lem
(vosaltres) cavil·leu
(ells/elles/vostés) cavil·len

Perfet
(jo) haja cavil·lat
(tu) hages cavil·lat
(ell/ella/vosté) haja cavil·lat
(nosaltres) hàgem cavil·lat
(vosaltres) hàgeu cavil·lat
(ells/elles/vostés) hagen cavil·lat

Imperfet
(jo) cavil·lara
(tu) cavil·lares
(ell/ella/vosté) cavil·lara
(nosaltres) cavil·làrem
(vosaltres) cavil·làreu
(ells/elles/vostés) cavil·laren

Plusquamperfet
(jo) haguera cavil·lat
(tu) hagueres cavil·lat
(ell/ella/vosté) haguera cavil·lat
(nosaltres) haguérem cavil·lat
(vosaltres) haguéreu cavil·lat
(ells/elles/vostés) hagueren cavil·lat

IMPERATIU
Present

cavil·la (tu)
cavil·le (ell/ella/vosté)
cavil·lem (nosaltres)
cavil·leu (vosaltres)
cavil·len (ells/elles/vostés)

Et pot interessar