caure
1.
a.
v. intr.
Moure's, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix.
Caure en el buit. Caure rosada, neu.
b.
caure a plom
(o
com un sac
,
o
plegat
)
Caure verticalment, generalment per desmai.
c.
caure el sol de ple a ple
Fer un sol molt fort.
2.
a.
v. intr.
[
p. ext.
]
Desprendre's, una cosa, d'allò que li impedia cedir a l'acció de la gravetat.
Caure una fulla, un fruit, de l'arbre. Caure una dent, els cabells.
b.
al caure de la fulla
Al temps que cau la fulla.
c.
caure de la memòria
Ser oblidat.
d.
caure de l'escambell
(o
del candeler
)
Perdre importància, influència.
e.
caure del ruc
[
pop.
]
Adonar-se d'alguna cosa.
f.
caure dels núvols
(o
del cel
)
Vindre, una cosa, sense esperar-la.
g.
caure l'ànima als peus
Desil·lusionar-se.
h.
caure les ales del cor
Descoratjar-se sobtadament.
i.
caure pel seu propi pes
Ser, una cosa, evident.
j.
caure un llibre de les mans
Cansar la seua lectura.
k.
deixar caure
Dir en públic una cosa per tal d'apreciar quin efecte produïx.
l.
estar per caure
(o
si cau no cau
)
Estar, una cosa, a punt de desprendre's.
m.
estar per caure
(o
si cau no cau
)
Estar a punt d'ocórrer.
n.
fer caure
Provocar una caiguda.
o.
no caure en terra
(alguna cosa)
(a algú)
Ser conscient d'algun fet.
p.
tal com cau
Sense retocar.
q.
tal com cau
Sense mirament.
3.
a.
v. intr.
[amb la preposició
damunt
]
Tocar alguna cosa a algú en la seua caiguda.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Totes les represàlies caigueren sobre ell.
c.
caure
(la casa, la faena, etc.)
damunt
(o
sobre
) (a algú)
Ser-li desagradable per alguna raó.
4.
a.
v. intr.
Anar a parar a terra en perdre el suport o l'equilibri.
Caure un bac.
b.
v. intr.
[
p. anal.
]
Caure en una trampa, en una emboscada.
c.
ací caic, ací m'alce
Anar fent, amb alternatives bones i roïnes.
5.
a.
v. intr.
[
fig.
]
Anar a parar en una situació roïna.
Caure en la misèria. Caure en el desencís.
b.
v. intr.
[
p. anal.
]
Caure en desús, en oblit.
c.
caure en mans de
(algú)
Trobar-se tot d'un colp en poder seu.
6.
v. intr.
[
fig.
]
Deixar-se anar a una cosa blasmable.
Caure en pecat. Caure en l'avarícia.
7.
a.
v. intr.
Davallar lliscant o redolant un objecte recolzat.
b.
v. intr.
Cedir a l'acció de la gravetat un objecte suspés.
Deixar caure la persiana.
c.
v. intr.
Penjar lliurement.
Li cauen els cabells sobre la cara.
d.
v. intr.
[
fig.
]
Deixar caure les seues mirades sobre algú.
8.
v. intr.
Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d'esta.
Li cauen els pantalons.
9.
a.
caure bé
(o
malament
)
(una persona a algú)
Ser-li simpàtica (o antipàtica).
b.
caure bé
(o
malament
)
(un vestit, un adorn, etc.)
Anar-li bé (o malament).
c.
estar
(algú)
ben caigut
(o
més ben caigut que el pa blanet
)
Estar ben considerat, ser apreciat, en un lloc, en la faena, etc.
10.
v. intr.
[
p. anal.
]
Declinar un període de temps cap al final.
Ja cau la vesprada.
11.
v. intr.
[
fig.
]
Arribar, vindre, com davallant.
Caure la nit. Sobre ells queia la rutina.
12.
a.
v. intr.
Desviar-se de la seua posició d'equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure's aquella cosa per l'acció de la gravetat fins a quedar ajaguda o en una nova posició d'equilibri.
L'antena ha caigut a causa del vent. Caure d'esquena, de tos, de cara.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Caure malalt. Caure adormit.
c.
v. intr.
No poder sostindre's, estar a punt de caure.
Caure de cansament, de son. Caure de debilitat, d'inanició.
d.
v. intr.
[
iròn.
]
Caure de bondat.
e.
caiga qui caiga
Actuar sense contemplacions ni respecte.
f.
caure de memòria
Caure d'esquena pegant de cap a terra.
g.
no tindre on caure mort
Ser molt pobre.
13.
a.
v. intr.
[
fig.
]
Sucumbir.
Caure un soldat en un combat. L'estratègia dels guerrillers va fer caure els enemics.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Ser detingut.
Han caigut tres companys.
c.
v. intr.
[
fig.
]
Ser desarticulat.
Caure l'aparell de propaganda.
d.
caure a les mans
(o
davall de les mans
)
de
(algú)
Trobar-se sotmés a la seua discreció.
14.
v. intr.
Cessar de ser al poder, de governar, perdre la posició preeminent.
Caure un president.
15.
v. intr.
[
fig.
]
Pecar.
16.
a.
v. intr.
Deixar-se anar, llançar-se.
Caigué davant del seu pare amb els braços oberts.
b.
caure als peus de
(algú)
Prosternar-se-li als peus.
c.
caure en
(alguna cosa)
(o
caure-hi
)
Reeixir a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta.
M'ho ha repetit moltes voltes, però no hi caic.
d.
caure sobre l'enemic
Escometre'l.
e.
deixar-se caure
(en un lloc)
Comparéixer-hi.
17.
a.
v. intr.
Tindre lloc fortuïtament, per atzar.
Juga a la loteria, però mai li cau.
b.
caure tot bé
(a algú)
Ser-li tot indiferent.
18.
a.
v. intr.
Escaure's en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d'algú.
Enguany Sant Josep ha caigut dijous. On cau el teu poble? No sé com caurà la teua proposta.
b.
caure tot bé
(a algú)
Ser-li tot indiferent.