caràcter
1.
a.
m.
Signe traçat, imprés o gravat al qual es dóna un significat.
Caràcters aràbics, romans. Caràcters d'impremta.
b.
m.
Signe màgic, cabalístic, talismà.
c.
bon
(o
mal
)
caràcter d'una lletra
Dit del dibuix del signe gràfic ben (o mal) traçat.
d.
caràcter tipogràfic
GRÀF.
Tipus.
2.
a.
m.
Característica distintiva, qualitat pròpia que distingix una persona, un organisme, una cosa, d'altres.
b.
m.
Suma d'estes característiques.
El caràcter d'una nació. El caràcter d'una festa, d'una celebració. El caràcter de l'obra d'un artista. Unes afirmacions de caràcter hipotètic.
c.
m.
Característiques dominants en la fisonomia moral d'una persona.
Tindre bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter reservat. Un caràcter decidit.
d.
m. LIT.
Personatge creat per un dramaturg, un novel·lista, etc., considerat com a exemple típic d'una característica moral determinada.
e.
m. PSIC.
Conjunt de característiques individuals adquirides per la influència de les pressions ambientals i educacionals, expressades en formes peculiars de conducta.
f.
donar caràcter a
Marcar.
g.
estar en caràcter
Ostentar bé una representació.
3.
m.
Individualitat, especialment marcada per l'excel·lència, la força o l'originalitat.
Una persona amb caràcter. La seua pintura té caràcter.
4.
amb caràcter de
En qualitat de.
Va parlar amb caràcter de representant dels alumnes.
5.
caràcter sacramental
TEOL.
Efecte que produïxen els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde, definit com un senyal espiritual i inesborrable que s'imprimix en l'ànima i que no permet repetir-los en la mateixa persona.