carn
1.
a.
f.
Músculs del cos del ser humà i dels animals (per oposició a ossos i pell), especialment quan no s'hi inclouen les vísceres.
Té la carn dura de fer esport.
b.
carn morta
Carn que ha perdut la sensibilitat a causa d'una lesió, un colp, etc.
c.
carn viva
En una ferida, una llaga, etc., carn que té sensibilitat.
La seua ferida és recent, encara té la carn viva.
d.
en carn i ossos
En persona.
e.
entre carn i pell
Davall mateix de la pell.
f.
no pesar-li
(a algú)
la carn
Ser magre.
g.
perdre les carns
Aflaquir-se.
h.
posar carn
Engreixar-se.
i.
ser carn i ungla
Ser, dos persones, inseparables, pensar, obrar, etc., com si foren una sola persona.
j.
tindre molta
(o
poca
)
carn damunt
Ser gros (o prim).
2.
f.
[
p. ext.
]
Aparença exterior del cos de l'home, especialment referint-se al color.
A l'estiu mostrem més la carn. Tindre la carn bronzejada. Tindre la carn blanca.
3.
a.
f.
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
b.
carn de pèl
Carn del conill, de la llebre, etc.
c.
carn de ploma
Carn de les aus comestibles, com la gallina, l'ànec, etc.
d.
carn freda
Aliment consistent en carn que després de cuita es menja freda.
e.
carn picada
(o
capolada
)
Carn crua d'un animal, trinxada i sense cap additiu.
f.
carn sense ossos
Carn desossada.
g.
carn sense ossos
Càrrec de molt de rendiment i de poca faena.
h.
extret de carn
Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix.
i.
fer carn
Fer, els animals carnívors, una presa.
j.
posar tota la carn a la graella
Arriscar en una empresa tot allò que es posseïx.
4.
f.
[
p. anal.
]
Polpa de certa fruita.
5.
f. ADOB.
Cara de dins del cuiro.
6.
a.
f.
La carn i certs productes dels quadrúpedes i les aus (per oposició al peix, les verdures i els ous).
b.
f.
[
esp.
]
La carn de bou, de porc i de corder.
No li agrada la carn, només menja pollastre i conill.
c.
no ser ni carn ni peix
No tindre un caràcter ben determinat.
7.
a.
f.
El cos humà (per oposició a l'esperit), la naturalesa corpòria.
La resurrecció de la carn.
b.
ser de carn
(o
de carn i ossos
)
Ser humà, sensible al treball, als ultratges, etc.
c.
ser un tros de carn batejada
No tindre enteniment o caràcter.
d.
tornar a la terra la carn
Morir.
8.
a.
f. REL.
El cos humà com a seu de la concupiscència.
b.
f.
[
p. ext.
]
REL.
La naturalesa humana, dèbil i contingent (per oposició a esperit, a la naturalesa divina o a la naturalesa de l'home purificat per la gràcia).
9.
carn d'olla
GASTR.
Plat integrat per la carn, les verdures i els altres ingredients sòlids que s'han utilitzat per a fer l'olla.
10.
prendre carn
Encarnar-se.
11.
prendre carn
Formar-se.
El projecte, a poc a poc, va prendre carn.