caral·luma
f. BOT.
Nom donat a les plantes suculentes del gènere
Caralluma
, de la família de les asclepiadàcies, distribuïdes pel Vell Món, entre les quals hi ha la
Caralluma europaea
, de flors grogues amb taques purpúries concèntriques, l'única espècie cactiforme de la flora autòctona europea.