cara
1
1.
a.
f. ANAT.
Part anterior del cap de l'home.
b.
f.
[
p. ext.
]
Part anterior del cap d'alguns animals.
c.
caure la cara
Avergonyir-se.
d.
caure la cara de vergonya
Passar molta vergonya.
e.
clavar
(o
refregar
, o
tirar
,
o
fer petar
)
per la cara
Fer violentament un reprotxe d'alguna cosa a algú.
f.
deixar una cara com un mapa
Pegar una palissa.
g.
desfer la cara
(a algú)
Pegar-li una bufetada.
h.
escopir a la cara
Manifestar a algú un gran menyspreu.
i.
fer cara de conill cabut
Tindre la cara congestionada a causa d'un refredat, etc.
j.
fer una cara nova
(a algú)
Pegar-li una palissa.
k.
fer-ne la cara
No estar disposat a fer alguna cosa.
l.
llavar la cara
(a algú)
Adular-lo.
m.
llavar la cara amb un drap brut
Deixar content i enganyat.
n.
negar la cara
Negar el salut a algú.
o.
no mirar a la cara
Tindre aversió, quimera a algú.
p.
no saber on té la cara
Ser, algú, molt ignorant en la seua professió.
q.
no tindre cara per a senyar-se
Tindre la cara molt menuda.
r.
sense mirar cara ni ulls
Sense cap mirament ni respecte.
s.
tindre cara i ulls
Estar molt bé, ser bo de vore alguna cosa.
t.
trencar la cara
(a algú)
Pegar-li una palissa.
u.
trencar-se la cara
Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
v.
vore's les cares
Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
2.
a.
f.
Conjunt de les faccions en tant que expressa l'estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
b.
f.
[
fig.
]
Ahir ens va rebre amb mala cara. No tinc prou cara per a fer això.
c.
cara de circumstàncies
Que es manifesta d'acord amb els esdeveniments.
d.
cara de cul
[
vulg.
]
Cara ampla i redona.
e.
cara de magranetes agres
Cara de pocs amics, irritada.
f.
cara de maig
Cara fresca, sana.
g.
cara de merda d'oca
Cara que indica poca salut.
h.
cara de pagés
Cara gran.
i.
cara de vinagre
Cara de mal humor.
j.
en faig la cara!
Exclamació que indica que no s'està disposat a fer alguna cosa.
k.
fer
(o
tindre
)
cara de
Paréixer.
l.
fer bona
(o
mala
)
cara
Rebre bé (o malament).
m.
fer bona
(o
mala
)
cara
Tindre bon (o mal) aspecte.
n.
fer cara a tots els vents
Canviar d'actitud segons les circumstàncies.
o.
fer cara de gos de barraca
Estar enfadat.
p.
fer cara estirada
(o
llarga
)
Tindre un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
q.
fer dos cares
Tractar d'acontentar alhora les parts contràries.
r.
fer per la bona cara de
(altri)
Fer alguna cosa a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
s.
fer per la seua bona cara
Fer alguna cosa a algú no pels seus mèrits.
t.
mudar
(o
trasmudar
)
la cara
Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte.
u.
pagar amb la cara
Revelar la cara el que algú és.
v.
portar escrit a la cara
No poder amagar o dissimular alguna cosa.
w.
saber fer totes les cares
Fingir.
x.
sense cara ni ulls
Que no té l'aspecte degut.
y.
tindre
(o
fer
)
cara de malícia
(o
de Judes,
o
de nyau-nyau
)
Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor.
z.
tindre
(o
fer
)
cara de jutge
(o
de pocs amics
, o
de tres déus
)
Tindre un aspecte desagradable, de persona difícil de tractar.
aa.
tindre
(o
fer
)
cara de mal atzar
(o
de mal conhort
)
Revelar un pesar, un geni melancòlic.
ab.
tindre
(o
fer
)
cara de bon any
Tindre l'aspecte sa, robust.
ac.
tindre
(o
fer
)
cara de pasqua
Revelar satisfacció.
ad.
tindre
(o
fer
)
cara de pomes agres
Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat.
ae.
tindre cara de
Atrevir-se a fer alguna cosa poc correcta.
af.
tindre cara de granit
(o
de granit armat
, o
tindre la cara grossa
)
Tindre barra.
ag.
tindre cara de mans
Tindre-la bona per a ser bufetejada.
ah.
tindre cara d'ovella i urpes de llop
Tindre l'aspecte de bona persona però ser pervers.
ai.
tindre dos cares
Ser hipòcrita.
aj.
tindre la cara grossa
No immutar-se per cap reprotxe.
3.
a.
f.
Part anterior del cos de l'home.
Estar de cara a la paret. Girar-se de cara.
b.
f.
Favorable.
c.
f.
Amb intenció.
d.
f.
Envers.
e.
a la cara de
Davant de, en presència d'algú.
f.
amb la cara alta
Sense avergonyir-se de res.
g.
cara a cara
(o
cara per cara
)
Manifestament, l'un enfront de l'altre.
h.
de cara
Del costat o cara considerats principals, encarat.
i.
de cara a
Amb vista a.
Ja hem condicionat l'hotel de cara a l'estiu.
j.
de cara a
Dirigint-se a.
k.
de cara a l'exterior
Adreçat a l'opinió aliena.
l.
de cara als altres
Adreçat a l'opinió pública.
m.
donar
(o
mostrar
,
o
traure
)
la cara
Respondre per algú, eixir en defensa seua.
n.
donar
(o
traure
)
la cara
(en un assumpte)
Presentar-se com a interessat en este.
o.
donar la cara
Comprometre's.
p.
fer
(o
plantar
)
cara
Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament a una persona o una cosa.
q.
girar cara
Fugir.
r.
mirar de cara
Observar a fons, considerar algú per conéixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
s.
vindre de cara
(alguna cosa) (a algú)
Tindre bona predisposició per a fer alguna cosa.
4.
a.
f.
Part anterior d'una cosa.
b.
cara d'un edifici
Fatxada.
c.
cara d'una medalla
Anvers d'una medalla.
d.
cara d'una moneda
NUMISM.
Anvers d'una moneda, que porta generalment el cap o la cara d'una divinitat, d'un rei o d'un personatge, al·legòrics o reals, d'on li ve el nom.
e.
cara d'una pell
(o
d'un drap
)
Endret d'una pell, d'un drap.
f.
cara polar
En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant de l'entreferro.
g.
cara vista
CONSTR.
Expressió que s'aplica a determinats materials, com ara rajoles, pedres, etc., que es col·loquen sense revestir de ciment o d'altre material.
h.
fer cara a
Estar, un edifici, davant d'un altre.
La seua casa fa cara al col·legi.
i.
fer la cara
Llavar, polir o endreçar alguna cosa.
5.
a.
f.
[
p. ext.
]
Superfície d'alguna cosa.
La cara de la terra, de l'aigua.
b.
posar a cara
Posar una cosa de manera que les seues cares queden en un mateix pla que les d'una altra.
6.
f.
[
fig.
]
Aspecte, manera, com una cosa es presenta.
Estes pomes fan bona cara. Aquell taronger fa mala cara. La cara que fa l'oratge.
7.
a.
f.
Cada un dels costats d'una cosa.
Cara anterior, posterior, lateral, de dalt, de baix.
b.
f. GEOM.
En un angle diedre, cada un dels plans que el delimiten.
c.
a cara o creu
Procediment utilitzat per a decidir alguna cosa a l'atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
d.
a cara o creu
Arriscadament.
Jugar-se la vida a cara o creu.
e.
cara bona
TÈXTIL
Endret.
f.
cara o creu
Joc d'atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries
(cara o creu),
la posició en què quedarà una moneda llançada a l'aire.
g.
cara roïna
TÈXTIL
Revés.
h.
fer-s'ho a cara o creu
Jugar-ho a l'atzar.