capella (Diccionari)

capella
1. f. Lloc destinat al culte en un palau, un castell, una casa, un convent, una escola, etc., que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial.
2. a. f. [ p. ext. ] Conjunt de clergues dedicats al servici religiós en un palau o en un altre lloc no públic. Servir en la capella d'un monarca.
b. capella pontifícia REL. Secció de la casa pontifícia integrada per eclesiàstics i laics al servici del papa en les seues funcions religioses.
3. a. f. Esglesiola annexa a una església més gran. La capella de sant Pere de la catedral de València. La capella Sixtina.
b. f. Part d'una església amb altar i advocació particular.
c. capella del Santíssim REL. Capella, normalment lateral o a part, on es guarda l'eucaristia.
d. capella fonda REL. Capella del Santíssim quan està separada del cos principal de l'església.
4. f. Església xicoteta.
5. f. Església d'una minoria religiosa. La capella mormona.
6. f. Concavitat en forma d'arc practicada en un mur o un altre lloc per a posar-hi generalment la imatge d'un sant, nínxol.
7. a. f. Cambra on els condemnats a mort són cridats a fer les pràctiques religioses abans de l'execució. Entrar en capella.
b. estar en capella Esperar amb ànsia el resultat d'un assumpte, estar a punt de passar un mal pas, etc.
8. f. [ fig. ] En una reunió de persones, dos que festegen a part, dos o més que formen un grup a part.
9. a. f. MÚS. Conjunt de músics al servici de la capella d'un sobirà o d'una església.
b. f. [ p. ext. ] MÚS. Des del segle XVII, conjunt vocal o instrumental no dedicat al culte o bé conjunt que alterna amb un cor de solistes.
c. mestre de capella MÚS. Director d'una capella de música.
10. capella ardent Cambra il·luminada i guarnida on s'exposa el cadàver d'una persona.
11. capella papal LITÚRGIA Funció litúrgica solemne, celebrada pel papa o amb el cerimonial papal.

capellà (Diccionari)

capellà
1. a. m. REL. Sacerdot titular d'una capellania.
b. m. REL. Sacerdot en general, clergue, al servici d'una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. El capellà del príncep.
c. capellà castrense REL. Sacerdot assimilat a la carrera militar que servix espiritualment l'exèrcit.
d. capellà de les roques REL. Sacerdot que, a València, presidix la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d'esta festivitat.
e. capellà major REL. Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada a la d'abat de Santes Creus.
2. a. m. [ p. ext. ] Qualsevol eclesiàstic.
b. estudiar per a capellà Cursar estudis eclesiàstics.
c. paréixer el capellà de les roques Locució utilitzada per referir-se a persones extremament sol·lícites en les salutacions.
d. portar pocs capellans a l'enterrament No arribar a ser persona important.
3. m. [ pop. ] Esguit de saliva. Si parla enfadat tira capellans.
4. m. pl. BOT. Bàbol.
5. m. ZOOL. Mòllera.

capella (Traducció Valencià-Castellà)

capella f. 1. capilla.
2. capella ardent capilla ardiente, capilla ardiente.
3. capella del Santíssim
4. capella fonda
5. capella papal capilla papal.
6. capella pontifícia capilla pontificia.
7. estar en capella estar en capilla.
8. mestre de capella maestro de capilla, maestro de capilla.

capellà (Traducció Valencià-Castellà)

capellà m. 1. capellán.
2. capellà castrense capellán castrense.
3. capellà de les roques
4. capellà major capellán mayor.
5. estudiar per a capellà estudiar para cura.
6. paréixer el capellà de les roques
7. portar pocs capellans a l'enterrament

Et pot interessar