capell
1.
a.
m. INDUM.
Peça de vestir que servix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, poc o molt fort, amb una vora o ala d'una amplada variable tot al voltant, barret.
Capell de copa. Capell de palla. Capell de feltre. Capell fort. Capell de campana. Posar-se, llevar-se el capell.
b.
capell cònic
HERÀLD.
Capell de forma cònica.
c.
capell de cardenal
REL./INDUM.
Capel.
d.
capell de ferro
ARM.
Casc d'ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
e.
capell de jueu
HERÀLD.
Capell en forma de didal de cosir guarnit amb dos cordons les puntes dels quals es nuguen en sautor.
f.
capell de teula
INDUM.
Capell d'ala acanalada, en forma de teula, que portaven els capellans.
g.
capell de torneig
HERÀLD.
Capell de forma baixa i allargada, quasi quadrada i acabat en cua en el costat sinistre.
h.
capell piramidal
(o
de cimera
)
HERÀLD.
Espècie de gorra molt alta, generalment amb plomes o una corona en el cim.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Cosa que corona o cobrix a manera d'un capell.
b.
m.
[
p. anal.
]
Nuvolada que es posa en la cima d'una muntanya.
c.
m.
[
p. anal.
]
Cabàs d'espart o de palma per a tapar la portadora.
d.
m.
[
p. anal.
]
Tros de canemàs que s'afig a la boca dels balots quan no poden cosir-se de tan plens.
e.
m.
[
p. anal.
]
Tapadora de cup.
f.
m.
[
p. anal.
]
Garba que es posa damunt la garbera per a escopir l'aigua si plou.
3.
m. SERICICULT.
Capoll de cuc de seda.
4.
posar un capell
(a algú)
Llevar-li una calúmnia.
5.
voler ofegar capells
Encabotar-se en una cosa impossible.