canya (Diccionari)

canya
1. a. f. BOT. Planta perenne de la família de les gramínies (Arundo donax), de tija plena robusta, fistulosa i ramificada, de fulles amplament linears i de flors en panícula.
b. canya borda BOT. Canyís.
c. canya d'Amèrica (o canya americana ) BOT. Bambú.
d. canya de rosaris BOT./JARD. Canya d'Índia.
e. canya de sucre BOT./AGR. Planta perenne de la família de les gramínies (Saccharum officinarum), de tija plena d'un teixit sucós i dolç i amb panícula terminal de flors rogenques, molt ornamental.
f. canya d'Índia BOT./JARD. Planta herbàcia perenne de la família de les cannàcies (Canna indica), de fulles verdes i grans, i de flors agrupades en espiga terminal laxa de color roig o rosa.
g. canya dolça BOT./JARD. Canya de sucre.
h. no deixar canya dreta Fer una gran destrossa.
2. a. f. BOT. Tija fistulosa amb nucs ben marcats i fulles embainadores pròpia de les gramínies. Es va fer una flauta amb un tros de canya.
b. f. [ p. ext. ] Terme que s'aplica a altres tiges fistuloses.
c. canya de pescar PESCA/ESPORT Utensili de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija d'un cap de la qual penja un fil (llinya) proveït a l'altre cap d'un ham o de diversos.
d. córrer canyes HIST. Figurar un torneig lluitant amb canyes en lloc de llances.
3. a. f. Nom de certs objectes o de certes parts d'un objecte de forma tubular o cilíndrica.
b. f. Part de la calça que cobrix la cama.
c. f. ANAT. Canella 1. a. i b.
d. f. ANAT. Tràquea.
e. f. ARQUIT. Fust.
f. f. CALÇ. En els calçats alts, cada una de les peces de cuiro que cobrix els turmells.
g. f. FERRET. Tija d'algunes claus de pany.
h. f. MAR. Part de l'àncora compresa entre la cigala i la creu.
i. f. MAR. Part d'un rem compresa entre el guió i la pala.
j. f. MAR. Arjau del timó.
k. f. TÈXTIL Durant les operacions de nuar i teixir, cada una de les barretes que es passen entre els fils d'ordit per a separar-los i tindre'ls ordenats.
l. canya del llom ANAT. Part central del llom.
m. canyes del moc MAR. Parell de caps que, partint de l'extrem inferior del moc, van a inserir-se un a cada costat de la roda de proa i servixen per a reforçar-lo.
4. f. DESTIL·L. Aiguardent obtingut per destil·lació de la melassa del sucre de canya.
5. f. Marxa, animació forta.
6. interj. Interjecció utilitzada per a incitar, provocar o excitar.
7. f. MÚS. Llengüeta de certs instruments musicals.
8. cantar la canya Dir les veritats.
9. clavar canya Esbroncar.
10. ser una canya [ pop. ] Ser molt bo.

canya (Traducció Valencià-Castellà)

canya f. 1. caña, tija, cañirla, timón.
2. cantar la canya cantarle (a uno) las cuatro verdades.
3. canya borda caña borde.
4. canya d'Amèrica (o canya americana ) bambú.
5. canya de pescar caña de pescar.
6. canya de rosaris caña melar.
7. canya de sucre caña de azúcar.
8. canya del llom
9. canya d'Índia caña de cuentas.
10. canya dolça caña dulce.
11. canyes del moc vientos del moco.
12. clavar canya
13. córrer canyes correr cañas.
14. no deixar (o quedar ) canya dreta no dejar (o quedar ) títere con cabeza.
15. ser una canya

Te puede interesar