cantell (Diccionari)

cantell
1. m. Cara estreta d'un objecte que té una dimensió molt més reduïda que les altres dos. Va entropessar amb el cantell de la taula. Una moneda té cara, creu i cantell.
2. m. Extrem d'algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. Un cantell de pa amb mel. T'he agarrat un cantell de xocolate.
3. m. BIBLIOT. Les tres parts extremes del llibre, tallades o no, contraposades al llom.

cantell (Traducció Valencià-Castellà)

cantell m. canto, borde ( adj. i m. i f. ), pico. El cantell de la taula. ® El borde de la mesa. El cantell d'una moneda. ® El canto de una moneda. A punt de tornar-se boig ® Al borde de la locura. Tenia el plat ple fins a dalt. ®

Et pot interessar