cançó (Diccionari)

cançó
1. a. f. LIT./MÚS. Composició musical amb text versificat a una o a diverses veus.
b. nova cançó locu Nom del moviment restaurador de les expressions populars musicals catalanes sorgit al començament de la dècada dels seixanta. La cantautora Maria del Mar Bonet és un dels principals exponents de la nova cançó.
2. a. f. LIT. Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós.
b. cançó de gesta LIT. Poema narratiu medieval en llengua romànica centrat en fets històrics amb una profusió d'elements llegendaris.
3. f. pl. Raons, excuses, etc., que no vénen al cas.
4. a. f. [ fig. ] Cosa que es repetix excessivament. Sempre ens diu la mateixa cançó.
b. f. [ fig. ] La cançó de l'enfadós.
5. ball de cançons Ball que es balla al so de cançons populars de caràcter festiu i satíric.

canço (Traducció Valencià-Castellà)

canço cantar ( m. ). Les cançons de la meua terra. ® Los cantares de mi tierra.

cançó (Traducció Valencià-Castellà)

cançó f. 1. canción, copla, monserga.
2. ball de cançons
3. cançó de gesta canción de gesta.
4. nova cançó

canco (Traducció Castellà-Valencià)

canco m. olla ( f. ).

Et pot interessar