canceller -a
1.
m.
i
f. HIST./DRET
En diverses corts o diversos estats, títol de determinats alts funcionaris o ministres.
2.
m. HIST.
Funcionari que tenia cura de l'administració d'una escrivania, d'una corporació, i a les órdens del qual hi havia els notaris i els escrivans.
3.
m. REL.
Funcionari de la cúria diocesana encarregat de la cancelleria.
4.
m.
i
f. DRET
En una missió diplomàtica, funcionari més important després del cap de missió.
5.
m.
i
f. ENSENY.
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l'autoritat papal o règia.