camí
1.
a.
m.
Espai que cal recórrer per a anar d'un lloc a un altre.
b.
camí dret
Directament.
c.
de camí
De pas, tot passant.
d.
dret camí
Directament.
2.
a.
m.
Via.
b.
agarrar el camí de la porta
Anar-se'n d'una casa.
c.
anar fora de camí
Anar sense camí.
d.
camí cobert
En les fortificacions permanents, espai al llarg del fossat des d'on es pot fer foc.
e.
camí de ferro
Ferrocarril.
f.
camí de ronda
En l'interior de les localitats fortificades, corredor que resseguix el cercle emmurallat.
g.
desfer el camí
Tornar arrere pel mateix camí.
h.
eixir a camí
Trobar camí després d'haver anat perdut sense camí.
i.
fer un camí
Obrir un camí.
j.
fer un camí
Recórrer un camí.
k.
girar de camí
Canviar de camí.
l.
obrir un camí
Construir un camí, fer-lo transitable.
m.
prendre un camí
Escollir un camí.
n.
prendre un camí per un altre
Equivocar-se de camí.
3.
a.
m.
[
esp.
]
Via rural, natural o construïda.
b.
camí abandonat
Camí pel qual s'ha deixat de transitar.
c.
camí batut
Camí fressat.
d.
camí boscater
Camí de bosc.
e.
camí carboner
Camí de terra obert dins d'un bosc per a poder transportar el carbó des de les carboneres.
f.
camí carener
Camí de cima.
g.
camí carreter
Camí de carro.
h.
camí d'abeurada
Camí que porta a un lloc on s'abeura el bestiar.
i.
camí d'animal
Camí de bast.
j.
camí de bast
Camí que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb sàries i arreus, però no el pas de carros.
k.
camí de bosc
Camí que passa pel mig d'un bosc.
l.
camí de cabres
Camí de mal transitar-hi.
m.
camí de carena
Camí de cima.
n.
camí de carro
Camí que permet el pas de carros.
o.
camí de cima
Camí que resseguix la cima d'una carena orogràfica.
p.
camí de cintura
Camí de flanc que seguix el contorn d'una muntanya.
q.
camí de combregar
Camí de sagraments.
r.
camí de congost
Camí que aprofita el congost d'un riu.
s.
camí de creu
Camí de sagraments.
t.
camí de desemboscar
Camí de treta obert dins d'un bosc perquè els carros puguen transportar la llenya que s'hi fa.
u.
camí de ferradura
Camí de bast.
v.
camí de flanc
Camí que passa tot planejant per la part mitjana del vessant d'una vall o d'una muntanya.
w.
camí de la via
Tira de terreny al llarg de la via del tren que servix per a transitar-hi els vianants.
x.
camí de muntanya
Camí de bast.
y.
camí de pas
Senda.
z.
camí de rabosa
Camí de cabres.
aa.
camí de rec
Camí de séquia.
ab.
camí de roderes
Camí de carro.
ac.
camí de rodes
Camí de carro.
ad.
camí de sagraments
Camí utilitzat per a anar a administrar els auxilis espirituals, per a la conducció de difunts als enterraments o bé en les antigues processons rurals.
ae.
camí de séquia
Camí que voreja tot el llarg d'una séquia.
af.
camí de sirga
Camí de ferradura que seguix la vora d'un riu, utilitzat per a la sirga.
ag.
camí de treta
Camí construït provisionalment per a l'explotació d'un bosc.
ah.
camí de trilla
Camí de carro.
ai.
camí de vius i morts
Camí de sagraments.
aj.
camí debolit
Camí abandonat.
ak.
camí fariner
Camí molinant.
al.
camí fondo
Camí propi de les planes, que apareix artificiosament enfondit en el terreny per a salvar un desnivell, encaixat entre marges que cobrixen un home a cavall.
am.
camí forestal
Camí construït per a la conservació i l'explotació de boscs.
an.
camí fressat
Camí pel qual no s'ha deixat de transitar.
ao.
camí general
Camí ral.
ap.
camí missader
Camí que comunica una església parroquial o sufragània i les seues sagreres amb els diferents veïnats, les diferents masies, etc., del terme.
aq.
camí misser
Camí missader.
ar.
camí molinant
Camí utilitzat per a anar a moldre el blat.
as.
camí moliner
Camí molinant.
at.
camí morraler
Camí de bast pel qual el conductor ha de portar a peu els animals de càrrega.
au.
camí mort
Camí abandonat i quasi esborrat, envaït per la vegetació o aixaragallat.
av.
camí perdut
Camí que, obert per circumstàncies transitòries, però quedant marcat i ben visible, no du enlloc.
aw.
camí privat
Camí obert per a l'ús i el servici exclusiu de finques particulars.
ax.
camí públic
Camí d'ús públic.
ay.
camí ral
Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit.
az.
camí ramader
Carrerada.
ba.
camí retent
Camí bo i dret.
bb.
camí riberenc
Camí que seguix la vorera d'un curs fluvial.
bc.
camí sagramenter
Camí de sagraments.
bd.
camí seguit
Camí ral.
be.
camí sender
Senda.
bf.
camí veïnal
Camí construït i conservat pel municipi.
bg.
com els camins
(o
més que els
camins
)
Vell, antic.
bh.
robar camins
Robar els vianants en despoblat.
4.
a.
m.
Acció de recórrer l'espai que du d'un lloc a un altre.
Iniciar el camí. Acabar, continuar el camí.
b.
a mig camí
A la mitat del camí.
c.
abreujar camí
Fer més breu o curta la duració o extensió d'un camí o desplaçament.
d.
agarrar el camí entre cames
Caminar amb decisió per dur a terme alguna cosa.
e.
anar camí de
Dirigir-se cap a.
f.
camí tirat
A bon pas.
g.
desfer camí
Tornar-se'n per on s'ha vingut.
h.
fer camí
Caminar.
i.
guanyar camí
Disminuir la distància, avançar.
j.
posar-se en camí
Començar a caminar.
5.
a.
m.
Espai recorregut per una persona o per una cosa, trajecte.
El camí recorregut per un viatger, per una processó, per un tren.
b.
camí òptic
FÍS./ÒPT.
En un medi de refracció, producte de la distància geomètrica que separa dos punts d'un mateix raig lluminós per l'índex de refracció.
6.
m.
Vegada.
Un camí vaig anar a buscar-te. Alguns camins ens hem banyat al riu.
7.
a.
m.
Velocitat, rapidesa, dit especialment dels vaixells.
El vaixell va atényer gran camí.
b.
anar més camí
Anar més de pressa.
c.
fer un camí
Avançar, no entretindre's en alguna faena.
8.
a.
m.
[
fig.
]
Curs, desenrotllament progressiu del temps, dels esdeveniments, d'una activitat, d'un comportament moral.
El camí de la solidaritat, el camí de la llibertat. Prendre el camí de la música.
b.
a mig camí
A mig fer una cosa.
c.
anar fora de camí
Obrar erradament.
d.
anar pel bon camí
Comportar-se correctament.
e.
anar pel mal camí
Comportar-se malament.
f.
no anar pel camí dret
Comportar-se malament.
g.
tirar pel camí del mig
Actuar sense miraments.
h.
tornar a camí
Fer eixir algú de l'error en què està.
9.
a.
m.
[
fig.
]
Mitjà, manera d'obrar, per a arribar a un fi.
La sinceritat és un bon camí per a l'amistat.
b.
anar
(o
tirar
)
cada u pel seu camí
Ser d'opinions discordants, obrar amb independència l'un de l'altre, especialment els que haurien d'anar d'acord.
c.
donar un camí
Donar una idea, una solució.
d.
fer el seu camí
Anar, algú, al fi que es proposa sense distraure's per res.
e.
obrir-se camí
Véncer les dificultats per a arribar a un fi.
f.
prendre un camí
Escollir-ne un per a arribar a un fi.
g.
tots els camins duen
(o
van
)
a Roma
Hi ha diverses maneres d'arribar a un mateix fi.